Rera l 'al.legat o mes be embat reivindicatiu amb el que vaig concloure ahir procedeixo a continuar la narracio de la nostre aventura hospitalaria (pels que encara tingueu valor de llegir -ho!)
Un cop a urgencies i despres de passar tots els cribratges, residents petits i grans i els examens preliminars (Rx, analitica) varen acordar ingressar-me i programar-me l'abans possible una endoscopia gastr- esofagica. Al dia següent em varem fer un TAC digestiu i com tenia una lleugera anomalia analitica amb l' elevacio de la bilirrubina i el resultat del TAC mostrava algunes petites lesions al fetge, hem varen sol.licitar una ECO per intentar aclarir el seu significat de en espera de l'endoscopia.
Es complicava la cosa ja que el que pensavem que podria ser una mera parasitosis (encara que agressiva), començaven ara a suggerir-me que podia tambe ser un cancer de origen esofagic metastatitzat al fetge o a l 'inreves (estimats internistes, sempre positius en la seva recerca insaciable de material per mantenir el seu cervell actiu pero oblidant -se dels humans mortals susceptibles a certs diagnostics, especialment quan son tant poc alentadors com el citat...). Realment tenien certes raons per pensar -ho, vaig arribar amb força mal estat i amb una perdua de uns 6 Kg, haurieu d'haver-me vist amb uns pantalons que em queien per tot arreu!
Pero el pitjor va ser quan se 'm varem emportar per fer l'ECO. Vaig estar una hora amb comentaris continuus, rumors "per lo bajinis " apretant d 'un costat i de l 'altre, cares de preocupacio i despres focalitzats una llarga estona en el meu ronyo esquerre. Llavors em vaig començar a espantar. Com podeu entendre els vaig demanar una explicacio i varen sortir deixant -me sol per comentar -ho amb el radioleg pero sense dir -me res. Pero al tornar em varen tornar a negar tota informacio fins que al mati següent el meu metge m 'ho comuniques. Vaig implorar alguna informacio sobre la magnitud de les troballes i al final l 'unic que vaig treure es que tenia quelcom al fetge, si gran o petit, si pocs o molts, no hem podien donar mes informacio i pitjor encara, si n'havien trobat en alguna altre part del cos : "no podem donar -te mes informacio!"
Quan vaig pujar a l 'habitacio, on hi havia l'Haide esperant -me, estava absolutament derrotat. Ja hem veia amb metastasis per tot el cos i absolutament desauciat. Aquella nit nomes pensavem si encara tindria forces per agafar algun vol i arribar a casa abans del total deteriorament. Varen ser 12 hores d 'espera interminables i d 'absoluta sensacio de desolacio. No crec que calgui explicar mes.
Gracies a deu, el mati arriba i amb ell l 'internista amb els resultats que si be no eran normals, almenys es prestaven amb mes probabilitats a la compatibilitat de petites lesions benignes i sense significat que a la conclutoria sentencia de mort amb la que varem estar debatent -nos al llarg de la nit.
I finalment va arribar la endoscopia amb el simple diagnostic d 'una esofagitis per fongs, algo molt raro en persones sanes i relativament joves (per aixo ningu hi havia pensat) pero podria haver estat causada per l 'us dels inhaladors per l 'asma que prenc cronicament. Amb tot aixo ja porto una setmana ingressat a l 'hospi pero ara, una mica mes tranquils, m 'han donat el tercer grau i hem pogut sortir a passejar una mica per la ciutat i he pogut portar a l 'Haide (o ella ami) al parc a veure i tocar els seus primers Koalas, tot un balsam per alliberar les tensions acumulades en aquets dies..
Com son internistes i encara volen descartar totes les possibilitat m 'han fet tambe una Ressonancia, unes quantes analitiques i espero interconsulta amb els d 'infeccioses abans de donar -me el vist-i-plau per abandonar l 'hospi.
Ja veieu, no em puc queixar d'estar desatés!
He d 'agrair l 'amabilitat i la preocupacio (potser massa!) que han tingut en tot moment, i, a part de l 'incident de l 'ECO, la diligencia per totes les proves i la seva confiança i col.laboracio amb les decisions en tot moment. Mai han desconsiderat cap dels meus suggeriments ni anotacions, mai m 'han tractat de forma menyspreativa sino tot el contrari sempre han estat atents a les meves peticions o a les suggerencies que jo els remetia dels meus companys espanyols, sempre han estat atents i m 'han escoltat. Desgraciadament, si penso en la meva experiencia com a pacient metge o com acompanyant respecte d 'altres col.legues a espanya em costa molt de trobar persones que hagin entes el fet de ser metge com a una util col.laboracio per trobar la sol.lucio, enlloc de, en moltes ocasions, posar -se a la defensiva i rebre de mala gana nomes el menor suggeriment o ajut. Hem d 'aprendre molta humilitat... jo el primer!
dimarts, 22 de maig del 2012
13.1.2 Brisbane, relat d'un naufrag
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


Me n'alegro molt que "només" tinguis una esofagitis per foncs. A banda dels teus inhaladors potser també ha estat la maledicció del metge malalt, ja que sempre tenim les patologies més imversemblants i les complicacions més inesperades....Ara que estàs de turisme sanitari, fes-nos saber si necessites que fem algun tràmit des d'aquí. De moment enviaré als companys pel sistema "tallo-enganxo" l'oferta laboral per si algú hi està interessat. Una abraçada
ResponElimina