Despres d 'uns quans problemets amb l 'edicio del blog (algunes entrades han desaparegut i algunes fotos les ha canviat, a part de l 'enigma de per que s 'editen le fotos ratllades) començarem a escriure el blog en un esborrany, almenys per preservar l 'inspiracio dels capricis de la tecnologia.
Ahir varem fer el tomb a l 'illa en bici i no ens va ploure... S 'ha de dir que el perimetre de Bora es de 34 Km i força planera ja que es el centre el que esta ocupat per aquesta massa rocallosa que arriva quasi als 800 m d 'alçada i em fascina durant tot el recorregut ja que la forma canvia depenent de la perspectiva, es realment tridimensional i diversa! Li he tirat fotos desde cada quadrant.
Pero no es aixo el que mes ens ha captivat. Hem fet una immersio al centre de rentat de les mantes -ralla (aixi com ho sentiu... les mantes van a llocs especials on hi ha uns peixos que s 'encarreguen de la seva neteja, es algo aixi com a la pel.licula de "l 'espantataurons...que potser no hagueu vist, ja que es de dibuixos, pero força il.lustrativa pel cas. Us la recomano! pero us aviso de que es molt infantil, per que despres no hem digueu!) . Bestial! Uns bitxos de mes de 3 m d 'envergadura passant al costat i sobre nosaltres amb la fragilitat de una papallona i al ralenti. Ja no us parlem dels taurons per que sembla que el dificil sera no veure'ls!
dissabte, 31 de març del 2012
7.11.2 Bora
7.12.1 ranguiroa, paradis de surferos i submarinistes
Acabem d'iniciar un nou arxipel.leg anomenat "les tuamotu " dins encara de la polinesia francesa (per aixo encara seguim amb el 7, pero paciencia que ja queda poc per passar al 8!) amb la caracteristica de que son tot "atolons ", es a dir, com si agafessim formentera, l'estiresim pels costats fent una mena d 'anella fins juntar els 2 costats et voila un atolo....
En aquest cas es un super atolo (el mes gran) ja que l'el.lipsi que forma l'antiga barrera coral.lina hi deixa dins una llacuna de 80 Km per 40 Km d 'ample. Es a dir, que quan mires endins, no es veu l 'altre vorera (o sigui, que no saps si mires endins a la llacuna o enfora, cara l 'ocea...).
Aquest anell te diversos passos per on entra i surt el corrent de l 'aigua (i tambe els bitxos) i els seus voltants estan col.lonitzats per la mes abundant i variada fauna marina que haguem vist mai, el que fa que sigui la meca dels submarinistes. Desgraciadament per nosaltres, hem coincidit amb el campionat del mon de surf juvenil el que a fet saturar els allotjaments, ja de per si molt cars i ens hem hagut de conformar amb el que haviem reservat sense cap posibilitat de canviar a menys que estiguem disposats a pagar 100€ per barba i per nit, per la qual cosa, de moment, ens quedarem on som, que pel modic preu de 120€ la nit disposem del magnific bungalow "lluna de mel" de la pensio Loina, que te portes i sostre pero queda totalment obert entre aquestes dues parts i per tant, tambe obert a la visita nocturna d'algun que d'altre insecte no desitjat.... que hi farem!
dimecres, 28 de març del 2012
7.10.2 maupiti
Avui semblava que volia ploure pero sortosament aquesta illa ens esta gratificant amb bon temps, aixi que em pogut fer el tour amb barca al voltant de l 'illa i sense pluja (pero hem acabat torrats) .
7.9.3 Raiatea
Aprofitare per parlar d 'una altra utilitat del coco de la que no us hem parlat i es inseparable dels polinesis, l 'oli de Monoï. Es l 'oli amb elque tothom va pringat tot el dia i entre les seves propietats a part de la d'hidratar i perfumar, tambe es un potent antimosquits pero s 'ha de posar cada 3 hores. Ja us podeu imaginar a l 'Haide practicant "el monoiïng " amb absoluta devocio...
Us he de dir que ho fan tant com a producte comercialitzat als supers i farmacies com de forma casolana,per la qual cosa us passo la recepta seguidament: es rapen uns 40 cocos i es deixen al sol per que deixi anar l 'oli juntament amb unes quantes desenes de flors de tiare (la flor local olorosa amb la que donen la benvinguda a l 'aeroport i a molts altres llocs) i amb un cap de cranc matxacat per a que fermenti.... es deixa uns 20 dies mentre es va removent i ja teniu el preuat oli... Ara ja el podeu fer a casa i podreu presumir d 'una pell com la dels polinesis i mantenir a ratlla els mosquits!
Per que no digueu que en aquest blog no s 'aprenen coses utils!
7.11 Bora es Bora!
Doncs, malgrat tots els inconvenients que hem anant escoltant fins ara sobre aquesta illa, hem de dir que a nosaltres no ens esta decepcionant gens. Indiscutiblement es l 'illa mes desenvolupada turisticament que hem vist fins ara i la que te mes complexos hotelers d'hiperluxe, d 'aquest suspesos per pivots sobre l 'aigua, com el Hilton o el St. Regis (on l'habitacio mes barata comença a partir de 600 €), pero hem de dir, que a nosaltres com a catalans i mediterranis i per tant, " fart acostumats " de veure les desgracies de l'especulacio turistico -hotelera de les nostres costes, aquesta illa ens esta sorprenent molt positivament.
Ho sentim pero no us podem dir que es pot prescindir de veure Bora-bora... Com tothom ens havia dit, la llacuna es IMPRESSIONANT, la mes gran quantitat de peixos junts que hem vist a la vida (mes que en una piscifactoria!) .
Es dificil de creure la gran diversitat de tonalitats de blaus i verds que pot arribar a tenir un tros de mar tan petit com el que esta compres dins de la llacuna. Si ho veiesim en un quadre, segurament pensariem que es fruit de la imaginacio desbordant de l 'artista, digne del mes agosarat dels impresionistes francesos (Goguin podria ser un exemplede de l 'artista-impresionista atrapat per aquests paratges).
O sigui,que no ens en penedim d 'haver arribat aqui a pasar quasi 5 dies ni, fins i tot, despres d 'haver vist fins ara unes 7 illes germanes... Senyors i senyores, Bora no deixa de ser Bora, "la perla del Pacific ", es aixi!
7.10.3 Maupiti punt i final
Acabem l'estada a aquesta illa fent una pujadeta al pic mes alt i escarpat (Mt. teurafaatiu de 380 m), a part de costar-nos un ou de pujar ens hem acabat perdent a la baixada... Sortosament, gracies al gran sentit de l 'orientacio de l'Haide, hem arribat sans i estalvis a caseta i a temps pel darrer bany a la llacuna (tota per nosaltres!) i marxar desti Bora -bora... pero estem destrossats!
7.10.1 Maupiti "l'illa natura "
Per fi hem trobat el bon temps i amb ell el veritable; "paradis polinesic "...i potser del món, tant el lloc on estem com el bungalow es espatarrant
. S 'acaba de pondre el sol i hem donat un petit tombet per la platja (que es part de la llacuna) i que la tenim davant del bungalow i que la compartim amb un altre unic bungalow com el nostre i ens preguntavem si hem estat mai en un lloc com aquest. Tot i que el concepte de bellesa es sempre molt particular i te molts matisos (sino que els ho diguin als brasileiros, o millor, pregunteu-nos a nosaltres sobre els "paradisos brasileiros ", que ja els varem cercar, ja!) pel que hem conegut fins ara podriem dir que aixo es una de les sublimacions de la bellesa o com diu el lonely planet (la guia que utilitzem) el nirvana? En qualsevol cas aquesta visio que tenim davant es la imatge de les revistes de viatge que ofereixin aquest paradis tropical a hores d 'ara sabem positivament que us estem fent una rabia....! O no? I teniu rao!dijous, 22 de març del 2012
7.9.1 Raiatea "la sagrada "
Hens hem acomiadat de Ken i Yolanda, hem canviat d 'illa i acabem de coneixer al Philip i a la Perrin, que ens han convidat a dinar a casa seva (la que tenen llogada per les vacances) una maravellosa casa de fusta al costat mateix del nostre hotel. El millor es que ens hem conegut a la sortida que hem fet de submarinisme i han estat molt agradables a mes de la casualitat la casa de la que us parlavem es troba al costat de on ens allotgem.
La tranquil.litat amb la que es viu en aquests indrets i la sensacio de que la vida flueix  sense conflicte enmig de una natura afortunada es fa evident cada dia. I aixo es transmet a la gent, no nomes als locals sino tambe als que s 'han deixat captivar per l 'influxe polinesi. No ens deixem de marevellar de l 'amabilitat de tothom i de la senzillesa i naturalitat amb la que ens sentim acollits a tot arreu, el que ens fa sentir encara mes privil.legiats de poder gaudir d 'aquesta experiencia humana i dels sentits.
De'n Ken varem apendre la facilitat i la despreocupacio amb la que es pot viure aqui. Ell,  com la majoria de polinesis sap fer de tot per a sobreviure. Sap fer una barca per pescar, sap pescar i aqui tenen una variet immensa de peixos per que no es faci monotona la dieta... sap arreglar cotxes i canyeries, fa de guia quan cal... te arbres fruiters de tot tipus (de fet, aqui quasi tots els arbres salvatges donen algun tipus de fruita comestible.....) te un hortet amb pebrots, amb alberginies amb diversos tubercles, amb tomaquets. Te cocoters....aqui al cocoter li diuen l 'arbre roi (rei) ja que es imprescindible per la seva cuina (enrecordeu-vos de la foto "rapant el coco", doncs aqui es l 'activitat casolana mes important), es poden construir barques amb la fusta, amb les fulles fan sostres impermeables o articles de cistelleria i decoracio....etc... Aixi que no s 'han de preocupar per a res. Fa bona temperatura tot l 'any, no tenen bitxos mortals (algun molest com el "peazo ciempies i el cabron del poisson pierre o pedra") be, tambe tenen una cargoleta conica petita i que no es gaire frequent, que pot llençar una especie de dard que pot matar a una persona en segons...pero ens han dit que no han conegut cap cas en aquestes illes...esperem que continuin desconeixent-ho... Tampoc tenen terrorisme i "la crisis mundial " la veuen per la tele i no crec que ho acabin d 'entendre... Tandebo puguem apendre algo de la seva forma de vida....
7.9.4 Mes Raiate
Es curios com en aquest llocs tenen aquests vergers. Al mediterrani per tenir un jardi s 'han de plantar les plantes i flors mes maques, aqui, donada la exuberancia de la natura, el que fan (als llocs nets i cuidats, es a dir a quasi totes les illes menys Bora...) es arrancar les menys maques per que llueixin mes les boniques. Despres pasen el talla gespa i aqui tens tota una illa ajardinada. Per supusat, le gespa o el que sigui verd ja ve tambe de fabrica i es mante sola, nomes s 'ha de tallar per tal de que els humans no desapareguin entre les seves frondoses fulles...
7.9.2 aclaparador
M'he quedat sense paraules quan aquesta tarda, despres de tres quarts d'hora de pujadeta, hem arribat al cim del Taipioi la combinacio de blaus del mar i verds de la vegetacio que omple tota la nostra visio, es espectacular...l'anell coral.li rodeja tota l'illa portegint peixos i persones de la furia de l'ocea....en angles la paraula defineix mes be el meu sentiment es "breathtaking".
haide.
dimecres, 21 de març del 2012
7.8.5 Huahine et la pluie
Plou, ja no us vindra de nou... Aprofito per a explicar quelcom sobre els sacrificis... Diuen que no feien diferencia entre el sexe de les desafortunades victimes fins que una vegada amb una dona amb el periode varen determinar que era impura i des de llavors nomes sacrificarien varons. Llavors algunes families, quan tenien un fill varo el vestien i el tractaven com a una dona per evitar el possible sacrifici. Aixo podria estar lligat amb els "Mahus " o "raritos" que es troben a tota la polinesia. Son mes o menys "travestis " o sigui homes afeminats i que vesteixen i es pentinen com a dones pero que no necessariament son homosexuals, sino que alguns tenen dona i fills (malgrat sempre han actuat de la mateixa manera). Sigui l'origen de la llegenda, motiu sexual o social, el fet es que ja existien amb l 'arrivada dels Europeus i els missioners i tot i que varen intentar parar -ho com a un crim contra natura no ho varen aconseguir. S 'ha de dir que, en qualsevol cas, els polinesis tenen un sentit religios molt arrelat i veus en totes les petites comunitats que formen els pobles, 3,4 o 5 esglesies diferents per a cada practica religiosa, aixo si, de moment totes "cristianes ", des d 'Adventistes fins Catolics o Evangelics passant per Metodistes i Testimonis de jehova... tots amb les seves esglesietes mol ben cuidadetes i celebrant les liturgies amb cants polinessics amb Ukeleles...
dilluns, 19 de març del 2012
7.8.3 Huahine
Plou, es el que te la polinesia.... Quan fa sol, t'atxitxarres i si no, plou, i ho fa amb ganes i durant dies. Tot i aixi hem anat a fer l 'excursio amb vaixell al voltant de l 'illa, i hem tornat a veure taurons i d'altres peixets...
7.8.2 Huahine " l'autentica "
Aquest es un altre dels seus sobrenoms... Sembla ser que va ser de les darreres illes a doblegarse als francesos. De fet, es va practicar el darrer sacrifici huma al 187 i pico, despres arrivaren els missioners i adoptant la fe cristiana varen abandonar aquestes practiques tan poc saludables (especialment per a les victimes...).
Huahine es una de les illes de la societat mes poc desenvolupades turisticament, 3 hotels i una desena de pensions... La veritat es que ja Moorea ens va semblar deserta!
Be, us enviem unes fotos de huahine i del meu intent de quedar be "rapant coco " per a fer llet de coco (essencial per la cuina polinesica) en el nostre primer sopar polinesic com a convidats amb en Ken i la Yolanda que no es polinesica, que es catalana, pero que exerceix de ...Vamos, que esta totalment integrada.
7.8.4 Huahine "el jardi de l 'Eden "
Aquest sobrenom li ha posat la Yolanda i realment avui ho hem comprovat. Acabem de fer la volta l 'illa en cotxe i tal com ens han explicat, tot sembla un jardi exuberant, ple de plantes, arbres de mil tipus i formes diferents i moltes i moltes flors per a tot arreu, tantes quasi com peixos diferents hi ha al mar, tot aixo acompanyat de tots els tons de la llacuna, la visio de la qual ens acompanya en tot el recorregut, ja que la carretera voreja la costa i no hi ha res que impedeixi la visio del mar en tot moment. Absolutament fascinant a diferencia d'altres illes; doncs ja ens han avisat de que Bora-bora es molt lletja, de fet, no hem trobat cap persona que ens parli be de Bora. Els polinesics diuen que es molt bruta per que no netegen de matolls als voltants,i a mes esta molt explotada turisticament, quelcom com Salou pero a la polinesica entenem... .. aixi que ens anem preparant. Deu ser com Rio; una ciutat per contemplar des del cel, pero no ens adelantem que ja arribarem) en aquesta es preocupen de mantenir totes les voreres netes i pulides fet que sembli tot un veritable jardi amb gespa a tot arreu i sempre als marges de la carretera i davant i dins dels jardins de les cases que queden la majoria al descobert per que no solen tenir valles ni estan tapades per arbustos....
Per mes informacio, aquesta illa te la nombrosa poblacio de 5700 persones en una extensio com la d 'Eivissa que a la seva vegada deu tenir uns 200000 i picu a l 'hivern i quasi un milio a l 'estiu (mes o manco) .
dissabte, 17 de març del 2012
7.7.7 Adeu a Moorea
El sobrenom que li donen es "la germana " per la proximitat a Tahiti que a la seva vegada se li diu "la gran ".
S 'ha de dir que totes les illes de la polinesia francesa tenen el sobrenom.
Doncs ens acomiadem dels nostres la "mama Diana " i el seu marit Francis en un dia plujos com els darrers 3 dies.....
S 'ha de dir que la visio de Moorea des de l 'aire es encara mes esfreidora que des del terra. Semblen illes dissenyades i esculpides per esser vistes des de l 'aire... Un espectacle....!
7.8 Huahine "la salvatge "
Ja hem abandonat Moorea i hem arrivat a la 3 a illa de les Societat on pasarem moooolt tranquilament els propers 5 dies.
dimecres, 14 de març del 2012
7.7.6 ....
7.7.3 maaas Moorea
L 'estil de viatge en aquests darrers dies seria, "a lo Rovinson Crusoe " pero amb algun que altre privil.legi. Es a dir, estem allotjats en un bungalow molt senzillet amb cuina i agua calenta a la dutxa i mengem a base de enciam, tomaquets i tonyina fresca (que aqui es quasi mes barata que l 'aigua...) que, no deixeu anar la vostra imaginacio... no pesquem nosaltres sino que la comprem del super.... A veure si amb tanta tonyineta ens confodran els taurets i ens mossegaran!
7.7.5 Mes idem
7.7.4 idem
Ahir i avui ha estat plovent sense parar, temps per "plonger " i reposar al xal.lecito...
Mes fotos, que aquest blog quan pengem mes de 2 en una mateixa entrada es colapsa i ja he hagut de refer alguna que d 'altra...
dilluns, 12 de març del 2012
7.7.1 Discovering Moorea
Ens resulta dificil de trobar alguna comparacio amb cap altre lloc turistic que haguem visitat amb anterioritat que guardi la bellessa agrest junt amb la absoluta pau que es respira en aquesta illa ( potser amb excepcio de Formentera a principis de maig....pero no ho digueu a ningu) , la segona o tercera en afluencia turistica de l 'arxipel.lag. No sabem on son els turistes (que haberlos, hailos!) , potser abduits o segrestats en una mena d ' "Illa del Dr. Moreau " (si us en recordeu de la peli de' n Marlon Brando us en fareu una idea de la sensacio que podem tenir en aquesta mena d 'entorn primitiu i exhuberant..)
En qualsevol cas us enviem foto de Tahiti desde un mirador de Moorea i una juntets amb els bungalows Sofitel, que com compendreu, no son ni molt menys els nostres... no es pot tenir tot, que li farem! Eh! pero ben contents...
7.7.2 Bajoooo el maaaar....!
Continuem a Moorea sempre amb un ull a les muntanyes omnipresenents i sempre amenaçadores pero sense oblidar el mar i aquestes aigües transparents plenes de bitxos de la la llacuna. Estem provant la camera submarina que ens varem comprar i tot i que es dificil pescar els peixos en el seu millor moment (no posen com a les revistes...) nedant contra corrent i persegint -los per fer-los les fotos, com a primer intent estem força contents. Que us sembla?
Dema intentarem estrenar el titol de l 'Haide perseguint taurons a veure si es deixen fotografiar.... Hem d 'aprofitar que sera una immercio poc profunda ja que la camera ens limita a 20 metres. Que hi farem...
dissabte, 10 de març del 2012
7.6 Moorea
Abandonem per mar Tahiti i en mitja hora (17 km) ens trobem amb Moorea i mentre tant anem mirant alternativament les 2 illes veïnes absolutament captivats per aquestes visio majestuosa de la exhuberancia.
L 'origen volcanic d 'aquestes illes es fan pal.lesa sense cap concessio amb les tortuoses formes de la seva silueta geografica , amb crestes i arestes que els milers d 'anys que han passat no han pogut suavitzar donant-los aquest caracter agrest i deixant un record grafic de la violencia que la natura va emprar per formar-les.



