dilluns, 24 de setembre del 2012

18 Epileg. "Volta el mon i torna al Born"



Ho hem aconseguit!. Pels que ens heu seguit us haureu adonat que no ha estat facil, que viatjar durant 6 mesos i mig no es l 'ideal vacacional de relax i oci que hi ha al cap de moltes persones quan els dius que has estat viatjant durant tot aquest temps. Quan algunes persones ens responen amb un -Quina sort!, enteneu que ens compadim i que ens en riem interiorment per la innocencia i la irrealitat de la majoria d 'aquestes afirmacions. Sabem que no es diu conscientment i que la gent no enten les implicacions d'aquesta afirmacio moltes vegades gratuita. Sabem que es diu per dir la majoria de les vegades i que sincerament molt poques de les persones que ens diuen aixo son realment sinceres o es plantegen seriosament tot el que implica aixo. Som de la opinio, i ho em comprovat parlant amb tota la gent que ens hem anat trobat pel camí, que qui vol fer aixo, qui realment desitja viatjar acaba fent tot el possible per dirigir la seva vida en aquest sentit i acaba fent-ho; es una questio de prioritats en la vida de cadascu, es per aixo que sabem que aquesta "enveja" es gratuita i inconscient en gran part de les persones que ho afirmen. Quan a molts d 'aquests els parles de com de dur que pot arribar a resultar, de les incomoditats, dels riscos, de les decisions diaries que passen a ser la quotidianitat del viatger, el risc de malalties en llocs amb assistencia sanitaria precaria, el canviar quasi diariament de lloc on dormir, el no parar de buscar i descobrir on menjar, com traslladar-te, a on dirigir-te, no equivocar-te en decisions que poden tenir moltes implicacions que no saps on et poden portar, fer i desfer maleta CADA DIA.... Tot aixo es un repte continuu i no us direm que sigui facil, no es el mateix que preocupat-te unicament cada dia per on estiraras la tovallola i quin plat escolliras per dinar o quina excursio faras ( sembla que aquest es el concepte implicit de molts dels que ens " envegen").
En qualsevol cas, ara estem en disposicio d' ajudar i informar a tot aquell que realment desitgi tenir aquesta experiencia vital que es VIATJAR.
Per nosaltres ha estat un somni, una meta ara acomplerta i de la que ens sentim plenament satisfets.
us hem intentat fer particeps d 'aquesta experiencia i a l 'hora construir un relat de sensacions que segur que d'aqui uns anys llegirem amb nostalgia i reviurem i assaborirem mitjançant l 'evocacio de les fotos i les paraules escrites al seu moment, que si no fos aixi, molts d'aquests records s'esborrarien en el devenir de la vida quotidiana sense possibilitat de recuperar-los mai mes. Sabem que la memoria es traidora i menteix, i tambe per aixo el fet de deixar constancia del que hem viscut ens permetra rememorar els fets en la seva justa mesura viscuda en el precis moment dels fets, aixo tambe ens servira com un bonic record en el curs dels anys. Tandebo podem anar afegint noves experiencies viatgeres a les ja viscudes pero indiscutiblement aquesta volta al mon no quedara en la nostra memoria simplement com un succes mes dins de les nostres vides, sino que ens deixara segur una empremta transformadora que influira en la nostra forma de ser i de pensar fins al final de les nostres vides. Creiem en el viatge com a experiencia iniciatica i vital , en el seu poder de formacio i transformacio, en el continuu aprenentatge mitjançant l' exposicio a noves realitats, noves situacions, noves cultures i formes de pensar. Tot aixo no pot ser gratuit, es una formacio continua i involuntaria, es quasi un proces d'aprenentatge per transpiracio..... i aixo ens agrada. I com a tot proces d ' aprenentatge es sempre actiu, es dur pero, com qualsevol esforç per aconseguir alguna cosa, despres dona una recompensa mes gran, la d'haver viscut en primera persona totes aquestes experiencies, la d'haver comandat i dirigit el nostre cami i la nostra trajectoria sense que ningu ens digues cap a on haviem d'anar, la d' haber descobert per compte propi tantes persones, llocs, situacions que no seria mai igual si algu nomes ens ho hagues explicat.
Som feliços de ser aqui, d'estar amb els nostres, pero som especialment feliços d'haver fet aquest viatge que portarem per sempre a la nostra memoria i al nostre cor...
Gracies als amics que ens heu seguit i ens heu animat, gracies als amics que ens hem trobat pel cami i esperem conservar al llarg del temps, gracies a la gent que ens ha ajudat a recuperar la confiança en les persones i en nosaltres mateixos malgrat totes les adversitats....
Per molt que trobeu que hagi estat escrit mai podriem reproduir totes les vivencies i sensacions que hem passat a traves d'aquest viatge i que segur ens ha transformat encara que sigui en una molt petita part del nostre esser....





17.6.2 Delhi


Ciutat massificada,superpoblada, desbordada de quasi 13 milions d 'habitants. Al 1911 els Britanics varen anunciar el canvi de l 'antiga capital, que fins al moment era Calcuta, a Dehli construint una flamant i nova Ciutat. Al 1931 fou inaugurada la nova capital de l ' India i nomes 16 anys despres, al 47 se signava la independencia i els Britanics abandonaven aquest pais convuls que havien pres quasi incidentalment a traves de les seves relacions comercials des de l'any 1757 i que va acabar consolidant al segle XIX centralitzant un govern d'estats regits per princeps locals (maharajas i similars) i que pagaven tributs al seu nou amo, England!
Aquesta influencia es va anar imprimint en el pais i en ciutats com a aquesta, Delhi. Pero tot i que es poden identificar les construccions, edificis i places fetes en aquesta epoca, qualsevol semblança amb Anglaterra es purament casual...
Arribar a Delhi des d' un pais Occidental es causa d' una impressio xoc bestial que s 'anira plasmant en el dia a dia i en la resta del viatge fins a l 'habituacio o fins l' horror per saturacio.
Delhi igual que la resta de l'India no es pa sucat amb oli... Es una experiencia que cal viure ja que mai pot ser explicable per cap mitjà. Tambe aqui acaba el nostre recorregut per aquest pais i es tambe en aquest pais on tanquem el cercle iniciat ja fa mes de 6 mesos; tornem a casa, l'Haide ja en te moltes ganes despres d 'haver viscut aquest darrer tram del viatge molt intensament ( com nomes l 'India es capaç de fer...) i jo amb molt poques ganes, que voleu que us digui, ni l 'India es capaç de convencer-me de les benevolencies i comoditats que "m'estan esperant a casa...!". A mes, se ben del cert que, aquestes sensacions i vivencies desagradables que haguem viscut en aquests mesos amb el temps son meres anecdotes i prevalen nomes els bons records de la llibertat i descobriment quotidia que han dirigit el nostre dia a dia durant tot aquest temps.
Em pregunto si amb el temps arribare a pensar "com a casa no hi ha res!", els que hem coneixeu ja sabreu la resposta o molt he de canviar...
Adeu " Incredible India". Nomes ara som realment conscients de les implicacions d'aquest slogan TAN BEN TROBAT !
Nomes dir- vos per acabar que en aquest moment no estem en disposicio de poder dir si ens quedaran ganes en un futur de tornar a aquest pais del que encara en desconeixem quasi tot i on conviuen tantes diferencies que presumiblement no serveix de res haver conegut el nord per poder imaginar-nos el sud (segons fons consultades). Ens reconciliarem amb la idea d 'enfrontar-nos de nou en un futur amb els nous reptes que planteja aquest pais pels seus visitants....?
De moment tornem a casa amb el que simbolicament ha estat per nosaltres LA TRACA FINAL, i us podem assegurar que ha estat una bona MASCLETÀ!





17.6.1 Dehli


Hola Dehli, hola de nou caos, stress, pol.lucio, soroll, HUMANITAT apabullant.... Aqui es te la sensacio real de que qualsevol cosa et pot succeir i per tot el que hem anat sentit durant el viatge, es mes que purament una sensacio. Realment l'India sorpren, espanta, horroritza pero a la vegada distreu i enganxa.
Una cosa es veritat, les sensacions, aqui, son tan fortes, que resulta impossible no desconnectar dels problemes deixats en la vida quotidiana del teu pais. Prou feina tens en preocupar-te de que no t 'atropellin, no tingui un accident el mototaxi que has pres per deplaçar-te, no et timin, no t'enverinin, no tinguis conflictes importants amb els indis,no et deshidratis, no et perdis, no t 'ofeguis, no t'abordin a cada pas per demanar-te calérs, menjar, d'on vens, on vas, de que fas, una foto, mes fotos... OMMMM!

No ens estranya que enmig d ' aquest malson hi hagi tant " escapisme" en forma de centres de meditacio, ashrams, yoga, Hare Krisnash, Bahaisme, medicina ayurvedica i tantes altres practiques alternatives que intentin pal.liar lleugerament l'agressivitat del que suposa viure en una ciutat com aquesta, on,tan sols venir a treballar costa a molts d'ells, un trajecte de mes de 2 hores d'una barreja de paciencia, irritacio, resignacio i perill....

dimecres, 12 de setembre del 2012

17.5.4 Nuvra Valley.


Leh es una vall envoltada d 'altes muntanyes. Prenem unes d'aquestes carreteres de muntanya (amb un conductor, es clar...) que anira remuntant progressivament fins arribar a un port de muntanya, publicitat com la carrerera transitable mes alta del mon, 5 607 metres d'altitud. El passem sense cap ensurt de tots els possibles (que hi han una quants...) I arribem a una altra vall, no sense deixar de contemplar durant tot el cami un espectacle visual apassionant d'espais de magnituts gegantines sense limit que es perden en l 'infinit entre pics glaçats i desenes de muntanyes pelades entre les que s'albiren a ambdos costats del pas, aquests oasis reducte de la poca habitabilitat d'aquestes latituds, conformant un paisatge desolador i alhora glorios, molt a propet d'aquest cel d'incomparable nitidesa i aquesta llum que tant remarca aquest contrastos de color. Be es veritat que aqui, a diferencia dels altres llocs que hem visitat a l ' India, no hi ha ni gota de contaminacio i aixo s 'ha de notar en alguna cosa i tambe contribueix que estiguem mes aprop de l'estratosfera el que tambe es nota en la manca d'oxigen i en les seves consequencies sobre el nostre organisme i que no us explicare, pero creieu-me que pateix, el pobre, acostumat a la vida terrenal i no a compartir-la amb els deus, la nostra existencia mundana....
Dons be, aqui, a l'Olimp, no s'estan de res i hi han deserts de dunes de sorra blanca i camells de 2 gepes ( o sigui, camells, camells!) peluts descendents i darrers exemplars dels que fa un temps feien la famosa Ruta de la seda. Tot plegat un autentic espectacle.
Desgraciadament, una vegada ja ens haviem aclimatat toca tornar a la crua realitat de l' India "pura i dura" i sense maquillatges i nomes de pensar-ho ja estem tremolant. L'estada a Ladakh ha estat com un miratge que ens quedara gravat per molt de temps, especialment en el context d'aquesta India que odiem i estimem en parts iguals i ens provoca sentiments tant antagonics....

Adeu Ladakh!

17.5.3 Leh i voltants.


Leh es la capital d ' aquesta increible regio on hem descansat, on ens hem desintoxicat, on hem gaudit del meravellos paisatge i la natura i on hem fet base per descobrir els entorns pintats d'altes muntanyes i pics escarpats.
Amb cels d'un blau impossible, nuvols perfectes com boles de coto, postes de sol esplendides i un paisatge surrealista on acaba el verd, que queda perfectament delimitat com traçat amb un llapis, i comencen els diferents tipus de marrons de les muntanyes que delimiten la vall i el poble que queda com una illa enmig de l 'Oceà. Aixi es Leh, com si parlessim d'un pais mitologic; aixi es com l 'hem viscut.
Aqui ens hem reconciliat amb el Tibet i els tibetans que en la nostra visita ja fa uns 5 anys no ens van deixar un molt bon record, suposem que es la dura situacio en la que viuen la que els fa ser tan desagradables i fins i tot agressius enfront al turista, almenys aixo es el que varem trobar. No es aixi aqui, on finalment hem vist la cara amable del Tibet. A mes, ara que esta tancat l 'acces al turisme a Tibet, us convidem a gaudir d' aquest lloc que fara las delicies del buscador d 'aquests entorns sublims.

dimecres, 5 de setembre del 2012

17.5.2 Ladakh

.
Ladakh es un territori annexionat a Kashmir pero amb una identitat i religio totalment diferent i molt mes tranquil.la, ja que Kashmir, de majoria musulmana i permanentment disputada entre l'India i el Paquista, mentre conserva aspiracions d 'independencia, es una zona calenta i tremendament inestable. No es pas aixi el meravellos i pacific Ladakh, on la sensacio es la d'estar en un altre mon, res a veure amb l' India que hem visitat ni amb els veins Kasmirs.
Ladakh va ser un regne independent des de l' any 900 i pico, i va continuar sent-ho durant 34 dinasties. Actualment encara hi ha reis pero deposats i sense cap poder politic. Varen ser els anglesos els que van annexionar aquest territori al Kasmir,passant a formar part, des llavors, d'aquesta barreja de gent i cultures que conforma l 'India.
Aquesta gent, de trets orientals, provinents de mongolia ( aixo no ho he contrastat pero sembla força plausible) varen assimilar el budisme lamaista provinent de Tibet que es el que continuen practicant en tota la regio. d'aqui venen les seves similituds amb el Tibet, tant en la seva fisonomia( probablement els mateixos tibetans provenen dels poderosos mongols que es van anant estenent al llarg de la cordillera de l'Himalaia on es quedarien aillats durant segles ) com en l ' entorn geografic, en la seva cultura/religio, en la seva arquitectura expressada tant en les cases rurals com en els temples i monestirs, en que aqui estan refugiats un contingent important de tibetans i finalment en la seva escriptura que utilitza els caracters tibetans malgrat la seva llengua ( el ladakhi) es totalment diferent. Es per tot aixo pel qual a aquesta regio te el sobrenom de "Little Tibet" ( petit tibet). Arribar aqui despres del caos de l'altra India ha estat una absoluta inspiracio...

17.5.1 Ladahk.


Deixem I'India dels Maharajas i dels palaus de llegendes, dels forts sobre turons i els laberints de carrerons amb deus deformes a cada cantonada per traslladar-nos a ple cor de l 'Himalaia, en un desert d 'alçada a mes de 3500 metres i envoltats dels pics glaçats, d'estupes budistes i banderoles tibetanes que conjuntament amb les cares dels natius d'aquestes contrades ens situen en un mon molt diferent al que haviem vist en aquest pais fins ara. Tambe ho notem pel descens de les temperatures que arriben a 10 graus per la nit ( hem estat dirimint fins ara amb mes de 30 graus...) i per la netedat dels carrers i d aquest idil.lic entorn.
Ens deixem seduir per la dramatica bellesa d 'aquest paisatge d 'alçada amb moltes reminiscencies de Tibet, d 'on son oriunds la poblacio autoctona amb l 'arquitectura tipica de cases blanques i quadrades, de sostres plans i banderoles de colors ( encara que mes sobria que la que es troba a Tibet), de monjos lamaistes i de poblacio budista.
Temples, monestirs i Palaus penjats dels penya-segats en mig de la solitud i l 'aridesa d 'aquestes terres sense cap vegetacio pero on els explendits oasis verds que hi han a les vores dels rius seguint les valls destaquen encara mes entre aquest arenal sec i erm que es el paisatge predominant daquestes latituds i que tant ens recorda a la Base tibetana de l 'Everest. Sublim i extraterrenal...

17.4.5 Jodhpur


Despres de la breu pero agradable visita a Jaisalmer tornem als laberints de carrerons de vella medina, plens de porqueria pel terra, desaigues oberts als dos costats del carrer que vessen aigues fecals, motoristes i conductors de rickshows kamicaces que si no t 'apartes a temps no dubten en atropellar a qui sigui ( per descomptat, no hi han voreres on resguardar-te) i en aquesta ciutat afegim unes quantes legions de mosques que lluiten per defensar aquests carrers que ja han fet seus i de pas aprofiten tot el que els ve de pas, com nosaltres mateixos o menjar o begudes varies, que resulta impossible de defensar de la intromissio i gaudi de l'avançadilla d 'alguna de aquestes incansables exploradores voraces. No ens expliquem com es que en tot aquest temps no hem vist ni un anunci, ni una serie, ni una pel.licula boliwoodiana que reflecteixi, ni per casualitat, aquesta realitat que ens envolta. Ens preguntem on es troben aquest carrers moderns i nets que son els unics que surten per la tele, aquests interiors de cases espaiosos i moderns, res a veure amb els que hem estat veient fins ara, sembla que nomes reflecteixen una realitat "ideal" molt semblant al model occidental pero que dista molt de ser la seva; en qualsevol cas, ells continuen utilitzant el carrer com un enorme abocador sense importar- los gens tot el que aixo suposa.
Aquesta ciutat es anomenada la ciutat blava per que moltes cases estan pintades de blau cel. Sobre la ciutat, dalt un penya-segat, domina una muralla amb un palau impressionant que torna a evocar aquets contes de princeses i cavallers medievals on, com a Jaisalmer, tambe hem trobat racons que ens han recordat la meravellosa dalt vila de la nostra estimada Eivissa.
Per donar-vos alguna xifra mes d 'aquest immens pais heu de saber que aqui hi habita una de cada 6 persones que hi ha a tot el mon i que a la seva vegada tenen el 40% de la poblacio mundial de pobres, tot un repte pels seus politics, que a mes tenen la responsabilitat de dirigir la democracia mes gran del mon...
Continuarem buscant aquests models de la tele India, o al menys intentarem descobrir una altra cara diferent d 'aquesta inmensa India.
Com ja hem visitat tot allo visitable hem optat per dedicar el darrer dia a una activitat molt india: farem un curs de cuina...
Despres de mes de 4 hores veient i tocant els compostos de la cuina india no ens ha capigut cap dubte sobre el que ja sospitavem, 1 er: que no existeix cap plat Indi " baix en calories" , tot porta o crema de llet o mantegs o oli o tot junt i en grans quantitats per poder confeccionar la base dels seus menjars: les salses. 2on: no existeix quantitat 0 de picant en cap menjar Indi, en les seves varietats, guindilla verda, guindilla. vermella, gingebre, pebre negre, curcuma per no inclure el clau,es llavors de mostassa i d ' altres condiments que ni ens en recordem del nom. Per ells el terme: no picant es equivalent per a nosalres a un "es pot suportar"; pero per ells simplement, si no te algo de picant, es un menjar per llançar-l'ho a les escombraries....

dissabte, 25 d’agost del 2012

17.4.4 Jaisalmer.


Qualsevol narracio de viatges es incomplerta entre d'altres coses per la manca de poder transmetre el sabor dels menjars, les olors dels indrets i els sons que caracteritzen cada pais. I aquest pais te una banda sonora que ens acompanya com a live motiv en cada raco de l'India. La musiqueta base de totes les cançons, antigues i modernes, que sonen aqui es enganxifosa i quasi hipnotica, es alegre i molt ritmica, te regust a tradicio, festa i espiritualitat. Suposo que aixo va impactar als anys 60 als precursors de la musica pop com els Beatles que es van impregnar d 'aquests sons i els van exportar profusament a tota la cultura occidental. Un dels pocs casos on l'antic va conquerir a la mes rabiosa modernitat. George Harrison es va commoure absolutament per aquestes influencies i despres de les col.laboracions previes amb musics indis durant els experiments dels Beatles, va fer tot un disc amb la omnipresencia India... genial.
Pero l'India continua indiferent al que passa a la resta del mon i a la seva aportacio a la cultura global. La seva musica continua sonant a antic i a tradicio. Fins i tot les noves generacions de musics no es poden alliberar d 'aquestes reminiscencies del mes pur folklore Indi...
Base ritmica repetitiva i quasi minimalista de les tables indies (petits tambors que es toquen amb els dit i dels que es poden extreure diferents sons) acompanyada del so dels cimbals de diferents tamanys i que sonen com un "trálara larála lála trá lará lará... "
I dins d aquest context sonor arribem a la bonica i, per primera vegada en el nostre viatge," neta " ciutat anomenada Jaisalmer que sorgeix d ' un paisatge semi-desertic com una medina color crema de les mil i una nits, amb la seva muralla i els seus carrerons laberintics que en algun moment et porten fins l'anima de la ciutat, el temple... A pocs quilometres d'aqui la gent va a fer una escapada amb camells fins al petit desert de sorra que limita amb el vei Paquista. Nosaltres hem prescindit de l ' aventura "camellil" i ens hem dedicat de gaudir de l'estada mes tranquila i salubre fins el moment, tot un luxe i un descans...

dijous, 23 d’agost del 2012

17.4.3 Pushkar


S 'ha de dir que si ets capaç d'ignorar les pudors i la bruticia, l'India es un paradis pels amants de la fotografia. Tot es fotografiable i especialment agrait a les instantanees. Els innumerables colors pastel de les façanes dels palaus en ruines, els somriures de la gent amb les seus vestits tradicionals, els turbans fosforitos dels homes o la gran varietat de santons que et trobes pel carrer fan que no sapigues on apuntar. Un altre fet es que a l'Haide no paren de demanar-li que els faci una foto "a ells " amb la nostra camera. Si que es veritat que en d'altres llocs, i fins i tot aqui, ens ha demanat o ens han robat fotos de nosaltres o amb nosaltres, pero posar per nosaltres sense demanar'ls-ho, es la primera vegada.. Semblen absolutament seduits pel poder de ser retratats com si es tractes d 'una mena d 'encanteri o com si desitgessin que ens emportem a casa les seves imatges. Una mena de"FotoVictims ". L'Haide esta encantada.
Aquest poblet centralitzat per un petit llac amb escales com Beneres on tambe es fan les corresponents ablucions i rituals religiosos, es un petit compendi de tots els atributs de l'India. Es un espectacle en si mateix la mera contemplacio de la gent i els carrers plens de tot.. aqui son de pols.
Parlava ahir amb algu que feia la reflexio de que resulta increible que en un pais amb tanta miseria com aquest hi hagi tan poca violencia, suposem que es precisament el que fa que aquest pais no avançi, aquest immobilisme de segles causat per la seva religio i la tradicio la que fa que cada casta assumeixi el que li ha tocat amb resignacio i sense envejar res que posseeixi el vei o el turista, potser en la propera vida es mereixeran quelcom millor. Aixo fa que moure's per aquest pais resulti almenys mes segur que per paisos com Brasil, Colombia o Venezuela.
Tambe ens comentava aquest noi que havia llegit que l'India era el segon pais mes brut del mon...desconeixia quin era el primer i nosaltres estem ara intrigats per saber quin pot ser encara mes brut que aquest!
M'oblidava de mencionar que Pushkar es un poble "sant " i molt religios; per aquesta rao no hi ha alcohol ni cap tipus de carn en tot el poble, nomes menjar vegetaria, encara que si que es pot fumar! El triomf de la intolerancia religiosa, el fer que tots passin pel tub de les seves conviccions morals i prohibicions.
A proposit d 'aixo he de dir que si be no hi ha una delinquencia destacable, si que son pal.leses les grans diferencies irreconciliables que separen aquestes tres religions majoritaries en aquest pais, musulmans, hindus i sijs i aixo si que fa por. Grups de germans amb creencies impositives extremes, a vegades, comandades per liders que promocionen l 'odi mutuu, la intolerancia i el separatisme. Antigues picabaralles perpetuades al llarg dels anys i en espera de qualsevol petita justificacio per iniciar un conflicte que els porti a matar-se entre ells una vegade mes.. Aixo fa d'aquest pais un polvori en constant amenaça de terrorisme integrista tant extern (Paquistá i Bangladesh) com intern. Una rao mes per pensar en la dificil tasca d 'aquest pais per aconseguir deixar el tercermundisme endemic que pateix i poder avançar minimament almenys en les questions socials basiques com la pobresa extrema, la salut, la higiene...

diumenge, 19 d’agost del 2012

17.4.2 Jaipur


Per ser justos hem de dir que no tot es dolent per aqui. Enmig d 'una cultura on sobreviu l 'individualisme hem trobat "individus" de mirades netes i tendres, dones de bellesa incomparable i guarnides amb els seus saris multicolors semblen dotades d 'una elegancia innata dificil de veure fora de les passarel.les, hem menjat plats exquisits que sens dubte, alguns d 'ells, passaran a ser dels millors que hem menjat al mon....
Jaipur es una megaciutat de 3 milions d 'habitants, antiga  ciutat de Maharajas i on encara es veuen les façanes de molts antics palaus que abundaven en aquest lloc en un passat glorios pels volts del segle XVIII.
Aqui hem trobat els trams de carretera asfaltada i sense forats importants mes llargs de tota l'India i podriem dir que tambe es la ciutat mes "civilitzada " visitada fins ara, pero segurament aixo es degut al proces de "indianitzacio " al que ja hem fet referencia abans, mitjançant el qual començlcem a immunitzar-nos de la miseria i la merda...
Aqui hem estat veient un parell de Forts, un palau anomenat "dels vents ", un antic observatori astronomic i un meravellos museu-palau anomenat "Albert Hall ". Ah!  i tambe centenars de botigues distribuides al llarg de l 'anomenada "ciutat rosa", constituida per desenes d 'antics palaus, alguns d'ells en plena restauracio (tant debo ho acabin en algun moment, pero es possible que s 'eternitzi o simplement es deixi a mitges com sembla ser la tradicio india!) i que mes que rosa son de color TARONJA...






17.4.1 Rajastan


Quenooooo!  No tornem encara, tot i que una vegada vist el Taj que es la rao principal de la nostra visita i vist el que es "Incredible India " podriem estar temptats de tornar...de fet, no seriem els primers ni els ultims.
Si no n'hi ha cap encara, s 'hauria d 'escriure un llibre que es titoles "India per a principiants " on s 'anessin donant els punts clau del que es pot trobar aqui i com pal.liar l 'impacte abans d 'arribar, aquestes coses que no acostumen a sortir a les guies i si en els comentaris que ens intercanviem entre viatgers com: Quantes vegades heu anat ja de cagarrines des que heu arribat a l'India? Heu visitat l 'hospital? Quants dies heu estat ingressats?  Doncs a mi m 'han robat la cartera, i a mi tot l 'equipatge. Es el lloc mes fastigos que he  vist a la vida! -doncs espera arribar a ...  INCREDIBLE INDIA!
Be, estic exagerant una miqueta (menys del que us penseu), tambe hem trobat gent a qui li esta agradant... pero quan comentes amb d 'altres i els dius que has trobat gent a qui els agrada l'India a tothom li costa entendre -ho.
S 'ha de dir que les fotos mai podran captar ni la bellesa d 'alguns indrets, ni la decrepitud d 'alguns d 'altres, aquest es el cas de l 'India. En certs llocs d'inenarrable fastigositat, a les fotos, fins i tot es pot trobat una certa bellesa que les distancia de la realitat, sembla que les mateixes camares no estan preparades per tanta lletgesa i fan automaticament un "fotoxop " per rebaixar una mica la impressio...
Tot i aixi tambe veiem coses xules, llastima que, de moment, el mes sorprenent aqui no siguin aquestes darreres sino les que no capten les camares, aixi que haureu de comprovar -ho per vosaltres mateixos. O, potser... no cal!
El Rajastan es la regio mes turistica i mes visitada de l'India perque te els monuments mes vistosos del pais. Despres de rumiar-ho molt, de canviar de plans diverses vegades i tornar a canviar el plans, ja hem fet l 'itinerari definitiu. Per que tant rumiar? doncs perque els mitjans de transport que connecten les ciutats no sempre son el que podriem dir, els desitjats. Les distancies son llargues, les carreteres tan sorprenents com la propia India, (el mateix trajecte per carretera pet durar 10 o 15 o 20 hores!), els trens estan abarrotats i nomes trobem llits inferiors a 3a categoria, que son cabines de 8 persones, obertes, plenes de merda, exposades a robatoris i on s 'acomoden els indis que s'apinyen als seients de les classes inferiors i que a poc a poc es van expandint per tota la resta del tren conquerint posicions que no els hi pertanyen...Aixi que et pots trobar amb la desagradable situacio de trobar-te la teva cabina plena d 'indis i haver-los de fer fora sense contemplacions ja que estan envaint el teu lloc... INCREDIBLE INDIA!






17.3 Agra: el Taj i el Fort


Despres d'intercanviar opinions amb molts viatgers, arribem a la conclusio que, comencis per on comencis, a l'India sempre tindras la desagradable sensacio que has arribat al pitjor lloc del mon! Sembla tambe força comu que despres de la primera impressio, el seguent lloc que visites ja no et resulta tant dolent com el primer, suposo que es una mena d 'immunitzacio que pateix tot visitant primerenc. Ens havien dit diferents persones que Agra era encara pitjor que Varanasi, i la veritat es que despres de la nostra presa de contacte no ens ho ha semblat pas. Fins i tot aqui sembla que la merda esta mes ordenada i concentrada i no tan dispersa com a Benares. Pero altres persones que van començar per Bombay ens han dit el mateix, res pitjor que aixo... curios oi? especialment perque cadascu esta convençut de que res pot ser pitjor que el que hem acabat de veure!
Vaig a posar una mica de romanticisme al comentari transcrivint del llibre de Javier Moro: - "Nomes sortir de l 'avio el seu olfacte queda impregnat d 'una olor molt caracteristica, que mes tard identificaria com a l 'olor de l 'India :una barreja d 'olor a fusta cremada i a mel, a cendra i a fruita passada...-  nosaltres afegiriem, a pixum i merda de moltes varietats pero trenca  la poesia, ja ho se!
A Agra hem vist el Fort medieval i el magnific, Taj Mahal, que resulta que ESTA NET!  perque el van esta netejant amb no se quins productes fets de cereals i llet per deixar-lo llustros fa molt poc, quina sort!
Sembla una obvietat, pero ens a captivat i li hem fet moltes i moltes fotos de tots costats (tonteria ja que es força simetric... pero ens feia molta il.lusio) .
Ala!  Ara ja podem tornar a casa!





dissabte, 18 d’agost del 2012

17.2 Varanasi


Ciutat sagrada, que aixo aqui es equivalent a dir: ciutat que sembla haver passat una guerra nuclear i que rera la batalla han sortit de cop tots el habitants de tots el voltants a conquerir el poc espai que ha quedat d 'empeus.
Sembla que la deesa Ganges ofereix als debots que es renten en les seves aigues, la purificacio dels seus pecats,  la qual cosa sona una mica tambe al bateig catolic. Ja poden purificar be els pecats, ja que, es possible que despres de ficar-te en aquestes aigues, te 'n vagis directe al regne cel.lestial.
A tot allo que ja vam dir al capitol anterior respecte de les ciutats, afegiu la pluja torrencial que innunda els carrers literalment, podentarribar el seu nivell (amb tot el seu contingut), fins als genolls!
Tenen  l 'equivalent a una medina medieval dins la zona de la ciutat vella, semblant a la de Fes o Marraquesh pero molt mes guarra; tenen uns palaus, restes d 'un passat explendoros, que fan de façana al riu Ganges i que estan separats per escales que entren dins les aigues i que son el centre de les ablucions espirituals aixi com de tota la vida d 'aquesta ciutat, es a dir, els banys de neteja i recreatius, la pesca, els passejos en barca i on acaben els detritus tant de la ciutat com de les cremacions, ja ho haureu vist sens dubte en algun documental televisiu.
Una ciutat de les que no deixa a ningu indiferent i on s 'agraeix al final del dia poder trobar un bon hotel on fer un parentesis confortable d 'aquesta immersio al que podria ser el purgatori terrenal...





17.1 L'India, sobredosi d 'humanitat

Arribem al darrer desti del nostre periple per aquests mons de deu i acabem "a lo grande "; amb una bona bufetada de realitat. Un pais amb una de les cultures, religions i escriptures mes antigues del mon; l 'induisme com a religio data d'entre el 1500 i el 1200 a.C.; el budisme a la vegada neix al segle VI a.C. a Nepal i es difon pel subcontinent ampliament al 300 a.C i el sanscrit, d 'on procedeix l 'Indi actual neix al 1500 a.C.
La majoria professa l 'hinduisme com a religio (80 %) pero no s 'han d 'oblidar els mes de 100 milions de musulmans, que en fan, d 'aquest, el segon pais musulma del planeta, a mes de 10 milions de cristians, 7 de Sijs, 35000 jueus... Posseidors de 330 milions de divinitats!
Hi ha 21 llengues oficials i 845 dialectes, prou dades per fer -se una idea del complexe mosaic de pobles que formen aquest pais. Com diria un general angles durant la independencia : "Ningu pot forjar una nacio d'un continent de tantes nacions "
Aqui tot va al voltant de "l 'espiritualitat " i sort d 'aixo, ja que sembla que materialment hi ha massa gent que no disposa de res. Els que no ho coneguin han de pensar que en aquest pais hi viuen (si es posible de concebre com es pot prendre nota de forma fiable de tota aquesta gentada) 1,21 millions d 'habitans a rao de 30 persones per Km 2 (a Xina nomes hi ha 4 en el mateix espai) el que fa que sigui el pais mes densament poblat del mon (el segon en poblacio absoluta).
Es dona l'absurditat que en un pais on molta poblacio pasa fam, les vaques son sagrades per uns i els porcs son animals immunds per altres. Sort que encara no ha sortit cap il.luminat que prohibeixi, en nom d 'un altre profeta, de consumir verdures perque sel 's acabara de cop el problema de superpoblacio.... I aqui ens tenen als turistes, a base de pollastre, be i vegetals (fins i tot el Mc Donalds s 'ha hagut d 'inventar el "Mc ou ferrat " i el "Mc vegetal" per poder oferir algo! ) I pensar que el Mateix Mahatma Gandi, home espiritual, va lluitar per impedir que aquesta questio no pases a ser una prohibicio nacional...
Fins ara era Brasil el pais el qual ens haviem trobat en condicions mes ruinoses i ple de merda, semblava dificil de superar. No es aixi, es aquest, sens dubte, el que, amb la superpoblacio de les ciutats, la manca total d'higiene, la merda de tots els animals que pul.lulen pels carrers sense amo ni control com ara els cans, les cabres, els bufals, ases i cavalls pero especialment les VAQUES, empastifen els carrers i junt amb tots els detritus organics (restes de menjar, vomitats, que no se per que hi ha tants...) i no organics (plastics, llaunes..) mes les restes dels carrers desfets i la pols fan una catifa comna en les ciutats visitades fins ara.
Cito del llibre de Javier Moro "el sari vermell ":- un pais llunya i inmens, poblat d 'encantadors de serps i elefants i anquilosat el la pobresa i l 'endarreriment. Un pais que no tenia ni les comoditats mes basiques, castigat per un clima implacable, un pais brut on les vaques campaven a plaer i eren mes respectades que les persones de castes mes baixes, un pais dificil i apassionant...-
Tot un repte pels no iniciats a la dura vocacio de viatjar!