dissabte, 25 d’agost del 2012

17.4.4 Jaisalmer.


Qualsevol narracio de viatges es incomplerta entre d'altres coses per la manca de poder transmetre el sabor dels menjars, les olors dels indrets i els sons que caracteritzen cada pais. I aquest pais te una banda sonora que ens acompanya com a live motiv en cada raco de l'India. La musiqueta base de totes les cançons, antigues i modernes, que sonen aqui es enganxifosa i quasi hipnotica, es alegre i molt ritmica, te regust a tradicio, festa i espiritualitat. Suposo que aixo va impactar als anys 60 als precursors de la musica pop com els Beatles que es van impregnar d 'aquests sons i els van exportar profusament a tota la cultura occidental. Un dels pocs casos on l'antic va conquerir a la mes rabiosa modernitat. George Harrison es va commoure absolutament per aquestes influencies i despres de les col.laboracions previes amb musics indis durant els experiments dels Beatles, va fer tot un disc amb la omnipresencia India... genial.
Pero l'India continua indiferent al que passa a la resta del mon i a la seva aportacio a la cultura global. La seva musica continua sonant a antic i a tradicio. Fins i tot les noves generacions de musics no es poden alliberar d 'aquestes reminiscencies del mes pur folklore Indi...
Base ritmica repetitiva i quasi minimalista de les tables indies (petits tambors que es toquen amb els dit i dels que es poden extreure diferents sons) acompanyada del so dels cimbals de diferents tamanys i que sonen com un "trálara larála lála trá lará lará... "
I dins d aquest context sonor arribem a la bonica i, per primera vegada en el nostre viatge," neta " ciutat anomenada Jaisalmer que sorgeix d ' un paisatge semi-desertic com una medina color crema de les mil i una nits, amb la seva muralla i els seus carrerons laberintics que en algun moment et porten fins l'anima de la ciutat, el temple... A pocs quilometres d'aqui la gent va a fer una escapada amb camells fins al petit desert de sorra que limita amb el vei Paquista. Nosaltres hem prescindit de l ' aventura "camellil" i ens hem dedicat de gaudir de l'estada mes tranquila i salubre fins el moment, tot un luxe i un descans...

dijous, 23 d’agost del 2012

17.4.3 Pushkar


S 'ha de dir que si ets capaç d'ignorar les pudors i la bruticia, l'India es un paradis pels amants de la fotografia. Tot es fotografiable i especialment agrait a les instantanees. Els innumerables colors pastel de les façanes dels palaus en ruines, els somriures de la gent amb les seus vestits tradicionals, els turbans fosforitos dels homes o la gran varietat de santons que et trobes pel carrer fan que no sapigues on apuntar. Un altre fet es que a l'Haide no paren de demanar-li que els faci una foto "a ells " amb la nostra camera. Si que es veritat que en d'altres llocs, i fins i tot aqui, ens ha demanat o ens han robat fotos de nosaltres o amb nosaltres, pero posar per nosaltres sense demanar'ls-ho, es la primera vegada.. Semblen absolutament seduits pel poder de ser retratats com si es tractes d 'una mena d 'encanteri o com si desitgessin que ens emportem a casa les seves imatges. Una mena de"FotoVictims ". L'Haide esta encantada.
Aquest poblet centralitzat per un petit llac amb escales com Beneres on tambe es fan les corresponents ablucions i rituals religiosos, es un petit compendi de tots els atributs de l'India. Es un espectacle en si mateix la mera contemplacio de la gent i els carrers plens de tot.. aqui son de pols.
Parlava ahir amb algu que feia la reflexio de que resulta increible que en un pais amb tanta miseria com aquest hi hagi tan poca violencia, suposem que es precisament el que fa que aquest pais no avançi, aquest immobilisme de segles causat per la seva religio i la tradicio la que fa que cada casta assumeixi el que li ha tocat amb resignacio i sense envejar res que posseeixi el vei o el turista, potser en la propera vida es mereixeran quelcom millor. Aixo fa que moure's per aquest pais resulti almenys mes segur que per paisos com Brasil, Colombia o Venezuela.
Tambe ens comentava aquest noi que havia llegit que l'India era el segon pais mes brut del mon...desconeixia quin era el primer i nosaltres estem ara intrigats per saber quin pot ser encara mes brut que aquest!
M'oblidava de mencionar que Pushkar es un poble "sant " i molt religios; per aquesta rao no hi ha alcohol ni cap tipus de carn en tot el poble, nomes menjar vegetaria, encara que si que es pot fumar! El triomf de la intolerancia religiosa, el fer que tots passin pel tub de les seves conviccions morals i prohibicions.
A proposit d 'aixo he de dir que si be no hi ha una delinquencia destacable, si que son pal.leses les grans diferencies irreconciliables que separen aquestes tres religions majoritaries en aquest pais, musulmans, hindus i sijs i aixo si que fa por. Grups de germans amb creencies impositives extremes, a vegades, comandades per liders que promocionen l 'odi mutuu, la intolerancia i el separatisme. Antigues picabaralles perpetuades al llarg dels anys i en espera de qualsevol petita justificacio per iniciar un conflicte que els porti a matar-se entre ells una vegade mes.. Aixo fa d'aquest pais un polvori en constant amenaça de terrorisme integrista tant extern (Paquistá i Bangladesh) com intern. Una rao mes per pensar en la dificil tasca d 'aquest pais per aconseguir deixar el tercermundisme endemic que pateix i poder avançar minimament almenys en les questions socials basiques com la pobresa extrema, la salut, la higiene...

diumenge, 19 d’agost del 2012

17.4.2 Jaipur


Per ser justos hem de dir que no tot es dolent per aqui. Enmig d 'una cultura on sobreviu l 'individualisme hem trobat "individus" de mirades netes i tendres, dones de bellesa incomparable i guarnides amb els seus saris multicolors semblen dotades d 'una elegancia innata dificil de veure fora de les passarel.les, hem menjat plats exquisits que sens dubte, alguns d 'ells, passaran a ser dels millors que hem menjat al mon....
Jaipur es una megaciutat de 3 milions d 'habitants, antiga  ciutat de Maharajas i on encara es veuen les façanes de molts antics palaus que abundaven en aquest lloc en un passat glorios pels volts del segle XVIII.
Aqui hem trobat els trams de carretera asfaltada i sense forats importants mes llargs de tota l'India i podriem dir que tambe es la ciutat mes "civilitzada " visitada fins ara, pero segurament aixo es degut al proces de "indianitzacio " al que ja hem fet referencia abans, mitjançant el qual començlcem a immunitzar-nos de la miseria i la merda...
Aqui hem estat veient un parell de Forts, un palau anomenat "dels vents ", un antic observatori astronomic i un meravellos museu-palau anomenat "Albert Hall ". Ah!  i tambe centenars de botigues distribuides al llarg de l 'anomenada "ciutat rosa", constituida per desenes d 'antics palaus, alguns d'ells en plena restauracio (tant debo ho acabin en algun moment, pero es possible que s 'eternitzi o simplement es deixi a mitges com sembla ser la tradicio india!) i que mes que rosa son de color TARONJA...






17.4.1 Rajastan


Quenooooo!  No tornem encara, tot i que una vegada vist el Taj que es la rao principal de la nostra visita i vist el que es "Incredible India " podriem estar temptats de tornar...de fet, no seriem els primers ni els ultims.
Si no n'hi ha cap encara, s 'hauria d 'escriure un llibre que es titoles "India per a principiants " on s 'anessin donant els punts clau del que es pot trobar aqui i com pal.liar l 'impacte abans d 'arribar, aquestes coses que no acostumen a sortir a les guies i si en els comentaris que ens intercanviem entre viatgers com: Quantes vegades heu anat ja de cagarrines des que heu arribat a l'India? Heu visitat l 'hospital? Quants dies heu estat ingressats?  Doncs a mi m 'han robat la cartera, i a mi tot l 'equipatge. Es el lloc mes fastigos que he  vist a la vida! -doncs espera arribar a ...  INCREDIBLE INDIA!
Be, estic exagerant una miqueta (menys del que us penseu), tambe hem trobat gent a qui li esta agradant... pero quan comentes amb d 'altres i els dius que has trobat gent a qui els agrada l'India a tothom li costa entendre -ho.
S 'ha de dir que les fotos mai podran captar ni la bellesa d 'alguns indrets, ni la decrepitud d 'alguns d 'altres, aquest es el cas de l 'India. En certs llocs d'inenarrable fastigositat, a les fotos, fins i tot es pot trobat una certa bellesa que les distancia de la realitat, sembla que les mateixes camares no estan preparades per tanta lletgesa i fan automaticament un "fotoxop " per rebaixar una mica la impressio...
Tot i aixi tambe veiem coses xules, llastima que, de moment, el mes sorprenent aqui no siguin aquestes darreres sino les que no capten les camares, aixi que haureu de comprovar -ho per vosaltres mateixos. O, potser... no cal!
El Rajastan es la regio mes turistica i mes visitada de l'India perque te els monuments mes vistosos del pais. Despres de rumiar-ho molt, de canviar de plans diverses vegades i tornar a canviar el plans, ja hem fet l 'itinerari definitiu. Per que tant rumiar? doncs perque els mitjans de transport que connecten les ciutats no sempre son el que podriem dir, els desitjats. Les distancies son llargues, les carreteres tan sorprenents com la propia India, (el mateix trajecte per carretera pet durar 10 o 15 o 20 hores!), els trens estan abarrotats i nomes trobem llits inferiors a 3a categoria, que son cabines de 8 persones, obertes, plenes de merda, exposades a robatoris i on s 'acomoden els indis que s'apinyen als seients de les classes inferiors i que a poc a poc es van expandint per tota la resta del tren conquerint posicions que no els hi pertanyen...Aixi que et pots trobar amb la desagradable situacio de trobar-te la teva cabina plena d 'indis i haver-los de fer fora sense contemplacions ja que estan envaint el teu lloc... INCREDIBLE INDIA!






17.3 Agra: el Taj i el Fort


Despres d'intercanviar opinions amb molts viatgers, arribem a la conclusio que, comencis per on comencis, a l'India sempre tindras la desagradable sensacio que has arribat al pitjor lloc del mon! Sembla tambe força comu que despres de la primera impressio, el seguent lloc que visites ja no et resulta tant dolent com el primer, suposo que es una mena d 'immunitzacio que pateix tot visitant primerenc. Ens havien dit diferents persones que Agra era encara pitjor que Varanasi, i la veritat es que despres de la nostra presa de contacte no ens ho ha semblat pas. Fins i tot aqui sembla que la merda esta mes ordenada i concentrada i no tan dispersa com a Benares. Pero altres persones que van començar per Bombay ens han dit el mateix, res pitjor que aixo... curios oi? especialment perque cadascu esta convençut de que res pot ser pitjor que el que hem acabat de veure!
Vaig a posar una mica de romanticisme al comentari transcrivint del llibre de Javier Moro: - "Nomes sortir de l 'avio el seu olfacte queda impregnat d 'una olor molt caracteristica, que mes tard identificaria com a l 'olor de l 'India :una barreja d 'olor a fusta cremada i a mel, a cendra i a fruita passada...-  nosaltres afegiriem, a pixum i merda de moltes varietats pero trenca  la poesia, ja ho se!
A Agra hem vist el Fort medieval i el magnific, Taj Mahal, que resulta que ESTA NET!  perque el van esta netejant amb no se quins productes fets de cereals i llet per deixar-lo llustros fa molt poc, quina sort!
Sembla una obvietat, pero ens a captivat i li hem fet moltes i moltes fotos de tots costats (tonteria ja que es força simetric... pero ens feia molta il.lusio) .
Ala!  Ara ja podem tornar a casa!





dissabte, 18 d’agost del 2012

17.2 Varanasi


Ciutat sagrada, que aixo aqui es equivalent a dir: ciutat que sembla haver passat una guerra nuclear i que rera la batalla han sortit de cop tots el habitants de tots el voltants a conquerir el poc espai que ha quedat d 'empeus.
Sembla que la deesa Ganges ofereix als debots que es renten en les seves aigues, la purificacio dels seus pecats,  la qual cosa sona una mica tambe al bateig catolic. Ja poden purificar be els pecats, ja que, es possible que despres de ficar-te en aquestes aigues, te 'n vagis directe al regne cel.lestial.
A tot allo que ja vam dir al capitol anterior respecte de les ciutats, afegiu la pluja torrencial que innunda els carrers literalment, podentarribar el seu nivell (amb tot el seu contingut), fins als genolls!
Tenen  l 'equivalent a una medina medieval dins la zona de la ciutat vella, semblant a la de Fes o Marraquesh pero molt mes guarra; tenen uns palaus, restes d 'un passat explendoros, que fan de façana al riu Ganges i que estan separats per escales que entren dins les aigues i que son el centre de les ablucions espirituals aixi com de tota la vida d 'aquesta ciutat, es a dir, els banys de neteja i recreatius, la pesca, els passejos en barca i on acaben els detritus tant de la ciutat com de les cremacions, ja ho haureu vist sens dubte en algun documental televisiu.
Una ciutat de les que no deixa a ningu indiferent i on s 'agraeix al final del dia poder trobar un bon hotel on fer un parentesis confortable d 'aquesta immersio al que podria ser el purgatori terrenal...





17.1 L'India, sobredosi d 'humanitat

Arribem al darrer desti del nostre periple per aquests mons de deu i acabem "a lo grande "; amb una bona bufetada de realitat. Un pais amb una de les cultures, religions i escriptures mes antigues del mon; l 'induisme com a religio data d'entre el 1500 i el 1200 a.C.; el budisme a la vegada neix al segle VI a.C. a Nepal i es difon pel subcontinent ampliament al 300 a.C i el sanscrit, d 'on procedeix l 'Indi actual neix al 1500 a.C.
La majoria professa l 'hinduisme com a religio (80 %) pero no s 'han d 'oblidar els mes de 100 milions de musulmans, que en fan, d 'aquest, el segon pais musulma del planeta, a mes de 10 milions de cristians, 7 de Sijs, 35000 jueus... Posseidors de 330 milions de divinitats!
Hi ha 21 llengues oficials i 845 dialectes, prou dades per fer -se una idea del complexe mosaic de pobles que formen aquest pais. Com diria un general angles durant la independencia : "Ningu pot forjar una nacio d'un continent de tantes nacions "
Aqui tot va al voltant de "l 'espiritualitat " i sort d 'aixo, ja que sembla que materialment hi ha massa gent que no disposa de res. Els que no ho coneguin han de pensar que en aquest pais hi viuen (si es posible de concebre com es pot prendre nota de forma fiable de tota aquesta gentada) 1,21 millions d 'habitans a rao de 30 persones per Km 2 (a Xina nomes hi ha 4 en el mateix espai) el que fa que sigui el pais mes densament poblat del mon (el segon en poblacio absoluta).
Es dona l'absurditat que en un pais on molta poblacio pasa fam, les vaques son sagrades per uns i els porcs son animals immunds per altres. Sort que encara no ha sortit cap il.luminat que prohibeixi, en nom d 'un altre profeta, de consumir verdures perque sel 's acabara de cop el problema de superpoblacio.... I aqui ens tenen als turistes, a base de pollastre, be i vegetals (fins i tot el Mc Donalds s 'ha hagut d 'inventar el "Mc ou ferrat " i el "Mc vegetal" per poder oferir algo! ) I pensar que el Mateix Mahatma Gandi, home espiritual, va lluitar per impedir que aquesta questio no pases a ser una prohibicio nacional...
Fins ara era Brasil el pais el qual ens haviem trobat en condicions mes ruinoses i ple de merda, semblava dificil de superar. No es aixi, es aquest, sens dubte, el que, amb la superpoblacio de les ciutats, la manca total d'higiene, la merda de tots els animals que pul.lulen pels carrers sense amo ni control com ara els cans, les cabres, els bufals, ases i cavalls pero especialment les VAQUES, empastifen els carrers i junt amb tots els detritus organics (restes de menjar, vomitats, que no se per que hi ha tants...) i no organics (plastics, llaunes..) mes les restes dels carrers desfets i la pols fan una catifa comna en les ciutats visitades fins ara.
Cito del llibre de Javier Moro "el sari vermell ":- un pais llunya i inmens, poblat d 'encantadors de serps i elefants i anquilosat el la pobresa i l 'endarreriment. Un pais que no tenia ni les comoditats mes basiques, castigat per un clima implacable, un pais brut on les vaques campaven a plaer i eren mes respectades que les persones de castes mes baixes, un pais dificil i apassionant...-
Tot un repte pels no iniciats a la dura vocacio de viatjar!





dijous, 16 d’agost del 2012

15.4 El Sud


Ciutat de Ho Chi Mihn, comunament anomenada "Saigon ", capital del Vietnam. Ciutat de 7 i pico milions d 'habitants(10 milions segons algun guia turistic apocrific ) i segons diuen 5 milions de motos. No gaire interessant ja que no resten gaires edificis destacables arquitectonicament; el glamur de l 'antiga capital de la Indoxina colonial francesa s 'ha diluit en el que ha esdevingut avui, una ciutat moderna, caotica i no especialment atractiva pel turista (encara que es poden trobar dispersos per tota la ciutat, edificis remanents de la seva gloriosa epoca colonial, i alguns en bon estat!)  pero definitivament alliberada del domini exterior, es un preu petit el que ha pagat la ciutat per la seva emancipacio. Per contra la poblacio, que pel que es pot veure en l 'interessant museu de la guerra, encara te cicatrius de la durissima guerra que varen lliurar els seus ciutadans, i que queda pal.lesa encara en les nombroses deformitats produides pels agents quimics utilitzats a la poblacio i que han arribat a afectar fins a 3 generacions, efectes que encara es poden veure en la gent del carrer...Molt trist.
Tambe hem visitat, com molts d 'altres "espanyolitos" que ens envolten (i ara tambe italians, 'amos, que estem com a casa ) els tunels de "Cu Chi" (vistos reiteradament en documentals i pelis de guerra), on s 'amagaven els viet com 's ; un temple d 'una religio força original, el "Cao Daisme", que tenen per sants tant a en Victor Hugo com a Napoleo o Jesucrist, no em demaneu quina es la premisa per la seva santificacio i perque compten amb 3 milions d 'adeptes; i el delta del Mekong (un riu marro que fa por nomes de pensar en tocar-ne l 'aigua).
No sera aquest pais el que ens deixi un record indeleble a la nostra pell ni a la nostra anima pels seus impressionants atractius turistics... El que no vol dir que, als nostres ulls, no tinguin tot el reconeixemen i el valor d'un poble que ha sapigut plantar cara a l'arrogancia dels paisos "poderosos " per acabar fent-los la butifarra i fer -los fora. Pero no, s 'han quedat aqui, vivint del record del que ha guanyat i persistint en una politica de tancament i rebuig de l'exterior que els hagues empobrit com encara pasa en altres paisos com Cuba.
Han estat prou llestos com per a passar pagina i utilitzar la seva capacitat d 'adaptacio i de treball que els va portar a guanyar la guerra per acceptar tot el que pot beneficiar al seu pais dels mateixos paisos que van intentar destruir -los, sense oblidar qui son ni perdre un gram de dignitat per aixo.  I aixi han reconstruit aquest pais de la debastacio i han fet d 'ell un exemple de superacio i autodeterminacio digne d 'admiracio.





dilluns, 6 d’agost del 2012

16.4 Siem Reap


Marxem d 'aquest pais que ens ha deixat un molt bon gust de boca. Segurament no hi tornarem, ja que, veient aquesta part hem vist el mes destacat de lluny, aixo fa que no pagui la pena venir en una altra ocasio per acabar de veure el pais, aquest es el preu d 'aquestes escapades, s 'aprofita el temps pero es sacrifica en quant a profunditzacio i coneixement del lloc, pero no ens en penedim. Segurament ens haguessim lamentat d 'haver estat tan a prop i no haver -nos arribat a contemplar aquestes meravelles per manca de temps. Ens en recordarem tambe sens dubte de l 'extrema amabilitat i senzillesa dels cambodjans, mes semblant a la dels tailandesos que a la dels vietnamites. Un veritable plaer haver -nos deixat caure per aqui encara que hagi estat per uns pocs dies. Adeu Cambotja!

16.3 Siem Reap


Despres de 3 dies força complerts veient temples mati i tarda i despres de guardar Angkor Wat pel final hem de dir que aquest ultim no es precisament el que mes ens ha agradat. Ara estem en disposicio de dir que hagues estat realment una pena venir aqui i nomes haver vist Angkor. Aixo no vol dir que sigui prescindible, tot el contrari, les dimensions d 'aquest temple, l 'enorme pinacle que conforma el temple central i especialment els baix-relleus que revesteixen les parets de les galeries que circunden el temple, conformen la seva excepcionalitat. Pero no podem deixar d 'admirar les originals i omnipresents cares que miren en totes direccions en el "temple de Bayon"; la fusio del poder de la natura amb la ma humana que composa la dramatica i espectacular visio del temple "Ta Prohm " en plena digestio per la mare natura; l 'harmoniosa i estilitzada visio del temple "Bakong " amb l 'elevada nau central que despunta com una agulla cap al cel, o els corredors infinits en entrecreuada disposicio amb les innumerables naus que donen la impressio d 'una imatge especular de portes identiques que es perllonguen sense final com si estiguessin reflectides en miralls oposats del "Preah Khan " i molts d 'altres que no ens han deixat d 'impressionar pero que seria molt pesat llegir -ho per a qui no ha estat aqui.
Si encara no ho heu notat us hem de dir que aquesta visita a aquest raco del mon ens ha deixat profonament impressionats i quedara en la nostra memoria com un dels conjunts arquitectonics mes increibles del mon, sens cap dubte imprescindible pels que com nosaltres pretenen capturar amb les seves propies retines les meravelles d 'aquest mon.

16.2 Siem Reap


Els Cambodjans son d 'origen Indi i no xines com els Vietnamites, per aixo les seves faccions no son orientaloides i color de pell es mes fosc. La seva llengua i escriptura provenen del sanscrit i han mantingut els caracters grafics modificats sense utilitzar l 'alfabet llati.
Els temples que es troben en l 'area del Siam Reap, uns 284 apart del famos "Angkor Wat " son de l 'estil de Parambanang a Java. Va ser aquest ultim, edificat a l 'any 800, el que va inspirar a un dels reis Cambotjans mentres restava pres com a hostatge a Java. Una vegada alliberat (o escapat, no ho se amb certesa) va iniciar la construccio d'aquest tipus de temples que amb els anys i les diferents provatures i afegits esdevindrien el colossal magma de variats formes que conformen tots aquest temples plegats. Una absoluta meravella!
No cal dir que estem absolutament extasiats davant la magnificencia d 'aquest indret. Tant es aixi que jo ho compararia a si agafessim tots els temples repartits per Egipte i els posessim tots juntets, salvant la distancia de l 'antiguetat, naturalment.
No coneixem "Pagan " a Myanmar, pero m 'atreveixo a dir que segur que no hi han gaires llocs al mon amb la concentracio de temples amb la qualitat, varietat i refinament arquitectonic que hem trobat aqui. Agosarat? Veniu a veure -ho i ja m 'ho direu.

16.1.Cambodja.

Em debato amb la idea d'explicar quelcom del que va succeir en aquest pais en un pasat encara molt recent, que possiblement ha estat un dels genocidis mes brutals de la historia de la humanitat o anar directament al tema turistic que ens porta a escriure.
Potser nomes fer mencio a una revolta comunista que es va consolidar sobre l 'any 75 a carrec d 'un lider anomenat "Pol Pot" i els seu exercit de la mort anomenats els "Kmer Rouges" i que va intentar posar en marxa un govern basat en el terror i en l 'experiment de basar la seva ecomia en una agricultura basica i eliminar qualsevol individuu amb cultura o formacio que pogues posar en tela de judici la viabilitat de la seva politica. Es pensa que, ja sigui assassinats metodicament, ja deixats morir de malalties i fam, o lluitant per fugir o en la resistencia, aquest govern va deixa un numero que podria apropar-se a 2 milions de morts de la seva poblacio durant el breu periode de uns 20 anys d 'existencia i que va arribar fins l 'any 99. Aixo vol dir que la majoria de la poblacio amb mes 20 anys ha viscut i patit d 'alguna forma l 'horror d 'aquesta sistema politic, i fins-i-tot alguns, com el nostre guia, va participar directament, despres de fugir a Tailandia i afegir-se a la resistencia, combatent en persona per l 'alliberament del seu pais. Despres com molts d 'altres militars i civils van participar en la cerca i desactivacio dels milions de mines antipersona i bombes que van quedar repartides per tot aquest territori i que encara avui dia s 'esta enduguent moltes vides de camperols i nens que ensopeguen casualment amb alguna d 'elles, cosa que no ajuda gens per poder passar definitivament pagina d'aquest recent passat que tots volen oblidar.

dijous, 2 d’agost del 2012

15.3 el centre.


No ens entretindrem en descriure el recurregut turistic que hem seguit, es mes o menys el que segueix tothom!  En aquest sentit si que es tracta d'un veritable pais comunista, no et pots escapar del que fa tothom ja que els llocs mes turistics estan controlats pel govern, tot s'ha de contractar a traves de les agencies de viatges o dels mateixos hotels, i tots els circuits acaben fen els mateixos recorreguts.
Una nova anotacio, la llengua vietnamita prove del cantones antic (exacte, del xines que es parla al sud de la Xina) que amb l 'arribada dels francesos es va transcriure foneticament dels caracters xinesos a l'ortografia llatina i amb el temps, s 'ha distanciat del cantones, pero continua sonant a "xino "!.
Una anecdota ; acaben d 'estrenar una linea amb aeroflot que vola directe de Moscow a Hanoi, amb la qual cosa arriben molts rusos (pero menys que espanyols i holandesos de moment). El curios es que una botiguera vietnamita ens explicava en el seu angles macarronic (tots ho tenen aixo...) que els russos nomes parlen rus, no parlen angles ni ho intenten...i d 'aixo varem ser testimonis (els vietnamites, son comunistes pero no parlen rus, nomes com anotacio)  Aixi que els espanyols que els fa por viatjar pel mon sense saber gaire angles, que prenguin nota des agosarats russos, als quals no els importa que ni deu els entengui per viatjar amb la seva llengua exclusivament, pel mon!  Almenys, el castella es la segona llengua mes parlada al mon, no?
Pel que fa al viatge propiament dit, hem visitat temples xinesos, pagodes xineses, arrossals vietnamites, tombes antigues xineses i tota una ciutat antiga tambe xinesa. L'unica atraccio turistica no xinesa, son les restes d'uns temples induistes del segle X d.c d 'origen Javanes (My Son) i que primerament varen patir l'expoliacio dels francesos, que varen decapitar TOTES les esc ultures i les varen portar al Louvre i despres va ser totalment arrasat pels americans durant la guerra. Malgrat els esforços de reconstruir -ho, no es gaire el que queda a veure. Llastima!