dissabte, 28 de juliol del 2012

15.2 Nord


Abans d 'arribar a Hanoi tothom que hi havia estat ens havia avisat de com de caotic i perillos era creuar els carrers. La veritat es que venint d'Indonesia, on el trafic esta multiplicat × 3, no ens va semblar tan terrible. La veritat es que aqui el major volum de transit rodat es de motocicletes, que, naturalment, no respecten ni pasos de zebra, ni semafors ni direccions en un sol sentit, el que fa que creuar el carrer sigui realment un perill. Les normes per fer -ho son: mirar als 2 costats, sempre anar endavant, mai recular i fer- ho molt a poc a poc ja que els vehicles no paren sino que intenten anticipar-se al teu moviment i sortejar -te...
Una altra particularitat dels vietnamesos es que dificilment saps mai el preu real de les coses, tan es aixi que t 'ofereixen el cataleg oficial d 'un vaixell per a fer l 'excursio de la badia de Halong on hi posa el preu de 220$ , et diuen que hi ha una oferta especial i et quedara per 180$, tu dius, mira que be! despres vas a una altra oficina que truca als del barco i et diu que te l 'ofereixen per 130$ i sense regatejar. Aixi et trobes que en qualsevol excursio (o fins-i-tot els bitllets de tren o de bus etc...) cada persona a pagat un preu totalment diferent (i a vegades la diferencia pot ser realment considerable!). Diguessim que han apres com treure profit (molt profit) del turista i ho fa tothom. Aixo vol dir que cadascun pagara el que estigui disposat a pagar. Una mica "trapis ". Pero tambe hi ha gent que es molt honesta i intenten compensar-te cada vegada que aquest mal funcionament ha afectat a algun dels serveis oferts per ells o no ha estat del nostre gust, suposem que amb l'enorme oferta que hi ha en aquest pais, se n'han adonat que la forma de manegar -se mes profitosa a llarg termini amb el turisme es l'honradesa (especialment des que existeixen pagines com el "trip advisor"), i si que n'hem trobat alguns d 'honrats.
A part d'aixo, hem vist Hanoi, la Bahia de Ha long amb el seu paisatge de muntanyes carstiques, i quelcom semblant pero al riu (molt semblant tambe a "yang suo " a la Xina), hem agafat un tren nocturn per arribar a les muntanyes de "Sapa " a veure mes arrossars i les tribus "xineses" amb els seus colorits vestits tradicionals, ciutat prohibida de Hue, copia de la xinesa pero feta 1300 anys mes tard, tombes imperials... en fi, el circuit turistic que fa tothom, i entre tan espanyol ens sentim "com a casa "!

15.1. Vietnam. primeres impressions.


Pel que portem recorregut sembla que haguem visitat una part del planeta que no existeix als mapes espanyols, que ha estat tota la Polinesia, i un altra part on es concentra tot el nostre turisme vacacional, com ha estat Bali i ara Vietnam. No es d 'estranyar, ja que tot el mon funciona aixi, anem una mica com corderets a on les agencies i els mitjans del nostre pais ens promocionen(i les recomanacions dels nostres amics i familiars que han seguit a la seva vegada les recomanacions d'uns altres amics o agencies...) i aixi dona la sensacio que cada pais s 'especialitza en un turime determinat, vet aqui els alemanys a Mallorca, els anglesos i Holandesos a Salou o els italians que desborden Formentera l'Agost...Som animals socials i amb molt poca imaginacio a vegades, que hi farem. Es per aixo que quan viatgem ens n'adonem realment de com de gran es el mon per que descobrim de boca d 'altres turistes llocs que no ens haviem plantejat abans com a posible objectiu turistic.
Fet aquest incis anem al tema que ens ocupa: Vietnam.
Com acabem de dir, apart de trobar espanyols, i especialment catalans, a tot arreu hem de dir que ens a sorpres l'occidentalitzacio soferta en aquestes terres en el curt plaç de temps que porten des que van obrir les seves portes als occidentals. Potser es el pais Asiatic, dels que coneixem (a part de Japo, naturalment), mes semblant als gustos i standards europeus, sense oblidar que no deixa de ser Asia amb el seu caos circulatori, en l'ocupacio de les voreres per tot menys pels vianants, per la calor i la humitat extrema, per les escenes quotidianes dels venedors ambulants, els rickshaws, els xiringuitos de menjars i botiguetes etc... I curiositats com que en una vespino hi poden anar fins a 4 persones pero en un taxi no n'hi poden anar mes de 2 als seients del darrera (?).
Pots trobar a Hanoi zones que si no fos per la quantitat de motos que es creuen en totes direccions de forma caotica, podrien semblar barris de barcelona; les botigues de roba, restaurants i bars absolutament moderns i acollidors. Per tot arreu se senten els ultims hits dels D.J. internacionals mes famosos, se sent el darrer single de Madonna y tenen canal de tv "fashion " que junt amb les revistes vietnamites de moda absolutament superposables a les espayoles o americanes pero amb models d 'aqui, fan dificil imaginar que estas en un pais comunista que potser fa poc mes de 20 anys que va obrir timidament i amb recels les portes als primers occidentals que venien a visitar -l'ho. Per aixo ens sembla sorprenent la capacitat d 'assimilacio i adaptacio d 'aquest poble en tant curt periode de temps.
D 'altra banda ens trobem molts trets que comparteixen amb el seu passat Xines, tambe mes que a qualsevol altre pais asiatic. Aixi els seus temples i pagodes 100% xineses, ciutadelles i ciutats prohibides copies en petit de la de Beijin, escultures, robes i objectes tradicionals, aixi com el costum de posar pedres tipus obelisc com a ornaments de places i cases i fins i tot jocs com el domino xines son d 'origen xines, amb la diferencia de que aqui son molt menys espectaculars. Aixo juntament amb que gran part del seu llegat arquitectonic va ser destruit durant la guerra pels americans, fa que desgraciadament no sigui aquest un desti especialment sorprenent per la seva monumentalitat o singularitat.
Pero si hem de dir que, com a introduccio a Asia pels que ho coneguin, resulta un lloc molt agradable, de gent amable i de facil accesibilitat arreu del pais, on, a diferencia de xina, sempre trobaras gent que parli angles.

dijous, 5 de juliol del 2012

14.4.2 Jogyakarta


El seguent punt d 'interes a l 'illa de Java ens portara a 300 i pico km de Bromo i a 13 hores de cami per carretera per arribar a Jogyakarta, on veurem 2 complexes de temples exquisits. Els dos son patrimoni de la humanitat, majestuosos i gratificants a la vista i a la camara fotografica, recordatori vivent, en un pais de majoria musulmana, del seu passat i de la seva rica herencia indo-budista. Ambdos foren construits a principis del segle IX d.C.
El temple de Borobudur, budista, fou construit en forma geometrica semblant als mandalas tibetans i esta recobert de finissims baix-relleus a cada passadis que il.lustren ensenyances budistes. A les terraces superiors s 'aixequen 72 estupes perforades (com campanetes de pedra) que contenen imatges de buda al seu interior, una de les imatges mes fotogeniques i mes reproduides d'aquest temple.
D 'altra banda, el temple de Prambanan, que es hinduista, esta format per mes de 50 temples, molts dels quals varen quedar destruits despres d 'un terratremol que va patir la regio al 2006, pero que tot i aixi resulta realment impressionant.

Una de les curiositats que ens han sorpres d 'aquest poble es l 'absoluta normalitat amb la que semblen conviure independentment de les seves religions. Veure les dones musulmanes compartir activitats sense cap tipus de problema amb d 'altres,  diguesim, d 'actituds molt mes relaxades, o com per exemple, acudir a la interpretacio del "RAMYANA " (una historia mitologica hinduista), amb tota la il.lusio i orgull del que va a veure algo important de la seva cultura (que no de la religio que practica) , o la imatge de senyores ben tapadetes fent-se una foto davant de l 'estatua de Vishnu o d'algun Buda, crida l 'atencio, tenint en compte com de restrictives resulten les actituds força intolerants i radicalitzades d 'alguns musulmans "europeus" o en els paisos arabs (s 'ha de dir que el corá, prohibeix les imatges de qualsevol idol, propi o alié a la seva religio). Ni l'Haide  s 'ha sentit mai observada d 'una forma desconsiderada o discriminatoria en cap moment del nostre viatge (cosa que passa en altres paisos musulmans). Tot al contrari, el tracte exquisidament afectuos i educat a l 'hora que l 'honestedat i la innocencia que ens han mostrat els indonesis, ens fa dir que, mes que les coses que hem visitat, que si be si son  exotiques, no son d'allo mes extraordinari que hem vist en aquest viatge, si que ens quedem amb la tendresa i humiltat que hem trobat en aquesta gent, que sempre et tornen un somriure quan els mires. Gent que d 'altra banda, han estat putejats durant molt de temps en la seva historia, primer pel colonialisme holandes, que no sembla que hagues estat (com qualsevol colonialisme) pacific i harmonios i que va acabar  l 'any 1945 despres de 5 anys de guerra cruenta i descompensada, ja que els holandesos lluitaven amb armes complertes i modernes (les propies de la segona guerra mundial) enfront dels indonesis que lluitaven amb ganivets i llances (i despres es critica als espanyols pels desastres de fa 500 anys pero ningu menciona aquestes massacres molt mes properes i brutals). En qualsevol cas van acabar per independitzar -se per canviar la submisio a un altre pais per la submissio a un dictador durant 40 anys del que tampoc guarden bon record (Uhm..a que em sona¿!), a la actual "democracia " amb moltissimes carencies i pel que es veu, moltissima corrupcio, la lacra de les democracies.
A tot aixo, ells ens donen anims i ens diuen que respecte la nostra crisi que els mirem a ells i que siguem positius, tal i com ells ho son, que no hi ha mal que duri cent anys (per utilitzar un refrany mes proper) i que al final tot son periodes que passaran i vindran nous temps millors. I la veritat, com ja hem dit, mai falta un somriure a la cara d 'aquesta gent pels quals, coneixer un occidental com nosaltres i fer -s'hi una foto es un veritable trofeu (no parem de concedir exclusives!).
Respecte als holandesos, que abunden per aquestes latituds, suposo per que encara senten aquestes terres una mica seves, no tenen cap ressentiment, diuen que el passat es passat, i que s 'ha de mirar al present, cosa que contrasta amb la multitud de monuments i cerimonials que recorden aquest aixecament independentista que sens dubte va marcar de sang i orgull a aquest poble.

14.4.1 Java. Bromo


El nom de Java, evoca sens dubte per qualsevol persona que no ho conegui personalment, imatges exotiques de frondositats selvatiques, de platges paradisiaques amb indigenes amb taparabos i passats col.lonials gloriosos de pacifiques  convivencies. O potser nomes se m'acudeix a mi, que tinc tendencia a deixar-me portar per la imaginacio "de folletó i novel.la romantica "  Res mes allunyat de la realitat, d 'altre part, totalment esperable....! La selva va ser devastada per donar lloc a habitatges en forma de parets que s 'extenen per molts quilometres sense quasi solucio de continuitat mes que per donar pas a hectarees de conreus de tot tipus que per la seva part tornaran a cedir pas a les mateixes construcions etc, etc. I les carreteres abarrotades de tot tipus de transport que caoticament van avançant a pas de tortuga, aixo lligat a que son vacances escolars i els indonesis es traslladen a tot arreu, fa que moure 's per aquest pais sigui una tasca dificil i esgotadora.
En qualsevol cas hi ha un parell de llocs que no voliem deixar de visitar en aques pais, el primer es un el crater d 'un volca extingit amb varies xemeneies de gran fotogenia. El segon punt interessant el deixem pel seguent subcapitol.
Per visitar aquest volca anomenat Bromo, ens hem traslladat a una zona de muntanyes cultivades fins els cims d 'absolut bucol.lisme i tranquil.litat, res semblant a l 'exces de ciment i paviment que hem tingut fins arribar aqui i que ens acompanyara fins al final del nostre cami... L 'unic problema es que la tranquil.litat s 'acaba al juntar a milers de turistes (basicament indonesis) al mateix mirador per a veure la sortida de sol al volca (a part de la incomoditat d haver -te de llevar abans de les tres del mati) i despres tots juntets a pujar per un cami de cendres i pols per arribar al crater de fang bullent, tota una experiencia. Pero les fotos son xules, oi?