dimecres, 29 de febrer del 2012

5. El viatge. Impressions...

Despres de 32 hores de vol,  l'aroma de la sal barrejada amb la humitat i la calor, ens indiquen que hem arribat a l'illa de pasqua. Cansats i de nit, pero conscients que hem assolit el primer desti del nostre somni.
Haidé

6.2 Pascua (illa de... s entén!)

Ens deixem portar pel ritme pausat d aquesta illa,que si bé no será per nosaltres el lloc més extraordinari que haguem visitat (degut sens dubtes a la nostre manca de "sentit mistic ", deixem ho així) , si que ens estem sentint molt comodes i acollits per una gent amigable i per la pau que es respira en aquesta illa sense industria ni polució i tan allunyat de tot i de tots pero amb totes les comoditats que pot desitjar un occidental. Aprofitant que ens haviem de quedar 9 dies, haidé s esta treient el titul de submarinisme i jo combino el descans tropical amb alguna que daltre immersió en la que, segons diuen, son les aigues més clares i amb més visibilitat del món (fis a 70 m),i mentres ens deixem acompanyar per les histories i llegendes sobre els rapa nui i les visions dels moais i dels accidents daquesta illa volcanica de vius colors.



dissabte, 18 de febrer del 2012

3. Countdown to zero: Apunts previs

"Te he conducido con arte y destreza;
tu voluntad ahora es ya tu guía:
fuera estás de camino estrecho o pino. 
Mira el sol que en tu frente resplandece;
las hierbas, los arbustos y las flores
que la tierra produce por sí sola..."

"No esperes mis palabras, ni consejos
ya; libre, sano y recto es tu albedrío,
y fuera error no obrar lo que él te diga: 
y por esto te mitro y te corono".
Dante Alighieri
Purgatorio cant XXVII

Comença el compte enrera, ens deixem anar de la ma del bon Virgili i ens endinsem a fer un camí desconegut cap al Paradis.
Ens encomanarem als deus antics i us demanem que no ens oblideu, teniu per segur que nosaltres no ho farem malgrat totes les meravellas que estem a punt de conèixer.
Ens lliurarem pel camí d´una carrega acumulada en aquest present deambular, ens espolsarem la pols i les cendres del camí i ens disposarem a omplenar les nostres animas amb la saviessa d´altres gents i altres paissatges.
No ens tingueu en compte les nostres incorreccions narratives o ortografiques, només deixeu que siguem els vostres ulls per intentar transmetre tot el que viurem en aquest dies tamitzat pels nostres sentiments i emocions... 
Aquest blog pretèn ser una mena de log book (llibre d´abord o llibre on s´apunten les coses que s´han vist fent cadescuna de les inmersions submarines)  tant per la gent que ens segueixi com per nosaltres.  Així anirem posant al dia les anecdotes i les fotos més representatives que trovem durant el viatge, sempre que sigui possible... i també ens servirà a l´arrivada per recrear l´aventura...

divendres, 17 de febrer del 2012

2. What is all about o cuando Harry encontró a Sally


Miami - Desembre 2011

Que cóm hem arribat a aquest embolic...?
Doncs tot va començar quan ens varem conèixer, o així volem creure que es va configurar el nostre somni.

Aixi que pels amics que ja coneguin els nostres inicis es poden saltar aquest capítol directament, però pels que no ho coneguin bé o ho vulguin reviure amb nosaltres... aquí va...
Aquest era Harry al temps i en la situació en la que es trobava quan va trobar la Sally 


Kilimanjaro 2003 Horombo Huts a 3720 mts
Hospital Can Misses 2003

I aquí és quan van quedar per quasi el primer cop.. però com es varen trobar i que té a veure amb el viatge que som a punt de començar després de 8 anys...?


Tarragona desembre 2003
Doncs en Harry era resident de 1er any de Familia a Eivissa quan va anar a l´aeroport de Barcelona per embarcar-se en una aventura a l´Àfrica per pujar el Kilimanjaro, quan, en la cua per fer el check in, va trobar a una preciosa noieta que també feia cua per a veure a les seves amigues que havia deixat després de un Erasmus a Alemanya. El vol cap a Àfrica feia escala també a Frankfurt i és per aixó que varen coincidir a la mateixa cua, que per llei Murfi i especialment en el cas del Harry, sempre és la més lenta de totes... però en aquella ocasió va trobar una bona excusa per queixar-se a aquest bombó que es trobava darrere d´ell... Va tornar-se a presentar a la sala d´espera i definitivament va donar-li el seu mail al acomiadar-se d´ella a l´arrivada a Frankfurt.  Uns quants mails més tard quan ja varen ser de tornada (la majoria durant les llargues nits de guàrdia) i fotos d´interncanvi de l´aventura a Àfrica i d´Alemanya  i per fi (i després d´haver-se anul.lat una escapada per a fer submarinisme a Egipte), Harry va trobar la Sally... allea jacta esta, la nostra trobada havia de ser premonitòria de com seguiria la nostra vida.

És per això pel que crèiem que estava cantat que havíem de continuar el nostre camí conjunt descobrint el que ens va unir una vegada, totes les joies que guarda el nostre món.


Eivissa 2004 - Ses Salines



 Farà uns 6 anys i viatjant pel "Cono Sur" de Sud-amèrica (durant 3 mesos) ens varem adonar de com de gran que és el mon i de que quan més el coneixes més s´eixampla i es diversifica. Suposem que va ser llavors quan es va començar a gestar la idea de fer una escapada una mica més llarga, amb la finalitat de tornar-nos a donar la llibertat de decidir cap a on ens dirigíem després de descobrir la darrera cantonada del proper país visitat sense pensar que havíem de tornar a casa de nou, i també poder visitar aquella Illa anomenada Rapa Nui o Pasqua, que en aquell viatge no vàrem tenir ni temps ni diners per poder-la arrivar a veure, tot i que ho havíem planejat i que ens havia de sobrar temps per a fer-ho...
Illa, d´altra banda, que està absolutament aïllada en mig de la immensitat del Pacífic, a quasi 6 hores de vol de qualsevol part de terra i que tampoc no té gaire cosa més que un parell de volcans apagats i unes figures anomenades Moais que miren l´horitzó.
Tot plegat feia que la fórmula més coherent i pràctica de veure l´illa era fent un tomb al voltant de la terra, es a dir, visitant l´illa en mig de l´anada en un sentit cap a La Polinèsia francesa, cap a Taïti i més enllà. I, clar, aixó no es podia fer bé si no disposavem de uns quants dies més dels que disposem durant  un mes de les nostres vacances. Dit i fet, sembla que els astres s´hagin  aliat per que finalment aquest somni s´estigui fent realitat, i nosaltres estem així a punt de fer complir aquesta promesa i aquest somni.... 
Que, us sembla prou justificat?  Ens voleu acompanyar ?





1. Introducció. Salutacions de Benvinguda


Benvolguts amics i familiars que us heu interessat per nosaltes...  Us donem la benviguda a la nostra petita aventura que ens portarà durant un temps per aquest camins de mites  i llegendes llunyanes que per una vegada es faran properes i reals.
Durant un temps, aquesta foto que encapçala el Blog serà per nosaltres quelcom més que un dibuix en un llibre o en un mapamundi. Fins i tot, veure el món des d´aquesta perspectiva tampòc és improvisat. Potser us cridarà l´atenció veure la nostra Europa tan marginada en aquest mapa, habituats com estem a veure el món centrat en la nostra vella Europa. A nosaltes, tots dos.. que ens fascinen les velles boles del món, sempre ens a cridat l´atenció anar seguint aquest perímetre del globus terraqui i comprovar la immensa distància que hi ha des del continent americà fins el següent tros de terra compacta que podria ser Australia.
Doncs és aquesta part on practicament no hi ha res més que aigua però esquitxada de petits bocins de terra i que pràcticament ocupa 1/3 de la distancia del perímetre terrestre on hem volgut centrar aquesta aventura de la que us volem fer partíceps.

"Quan surts per fer
el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat.
Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques."

"Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts
que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui
que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà
que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes."

Lluis Llach a Kavafis