diumenge, 27 de maig del 2012

13.1.3 Brisbane, On the road again!

Doncs ara si, definitivament, m 'han deixat sortir, no sense recordar -me controlar la meva suprarenal els propers 4 o 5 anys.... per si se'm desperta quelcom dolent!
Jo,  que pesats. No penseu que hem varen deixar anar tan facilment, abans van passar uns quants alumnes (2 grups de 5 amb els seus respectius tutors) per entrenar les seves ments delectoses de diagnostics calamitosos amb l'enigmatic cas del "guiri trotamundo", i crec que varen quedar prou satisfets. I despres encara va passar l 'especialista d'infeccioses (tan positiu com els altres)  que va renunciar a buscar-li tres potes al gat (encara que l 'incertesa el corroia...) i definitivament va accedir al meu alliberament.
Nosaltres per la nostra part hem renunciat a sortir d'Australia i anar a l 'illa a la que haviem de ser en aquests moments (nova caledonia)  en pro de fer -me guanyar una mica de pes (com als porquets...) i descansar una mica per retornar una altra vegada "al tajo " motxil.lero! A mes, tampoc ens venia de gust tornar a passar l 'aduana Australiana de retorn a Sydey i ser escorcollats de cap a peus com a delinqüents i acribillats a preguntes, no fos cas que aquesta vegada si que trobessin motius per no deixar-nos entrar al pais i ens retornessin a Caledonia perdent els vols i les connexions amb indonesia....
Poca cosa a destacar d'aquesta ciutat. Neta, moderna, practica, "no thrills " que diria el Lonely Planet, es a dir, res espatarrant. Brisbane es la capital de l 'estat de Queensland, amb tres milions i pico d 'habitants i la tercera en dimensio d 'Australia. L 'unica caracteristica es que es el punt d 'entrada a l 'atraccio principal d 'aquest estat i pel que es mes conegut, la "gold coast ", que esta a 60 km d'aqui i que es una especie de Benidorm /Salou combinat amb parts tematics i que segueix al llarg d' una platja de 30 km de llargada, paradis de surfers i turisme de sol, platja i birres...
Ja que estavem aqui volia haver passat a veure -ho, pero hem decidit que prescindim de viatjar 2 h d'anada i dues de tornada per veure gratacels a primera linea de platja, botigues i bars, i ens ho prendrem en calma aqui fins a la propera reubicacio a Sydney, si deu vol!

dimarts, 22 de maig del 2012

13.1.2 Brisbane, relat d'un naufrag

Rera l 'al.legat o mes be embat reivindicatiu amb el que vaig concloure ahir procedeixo a continuar la narracio de la nostre aventura hospitalaria (pels que encara tingueu valor de llegir -ho!)
Un cop a urgencies i despres de passar tots els cribratges, residents petits i grans i els examens preliminars (Rx, analitica) varen acordar ingressar-me i programar-me l'abans possible una endoscopia gastr- esofagica. Al dia següent em varem fer un TAC digestiu i com tenia una lleugera anomalia analitica amb l' elevacio de la bilirrubina i el resultat del TAC mostrava algunes petites lesions al fetge, hem varen sol.licitar una ECO per intentar aclarir el seu significat de en espera de l'endoscopia.
Es complicava la cosa ja que el que pensavem que podria ser una mera parasitosis (encara que agressiva), començaven ara a suggerir-me que podia tambe ser un cancer de origen esofagic metastatitzat al fetge o a l 'inreves (estimats internistes, sempre positius en la seva recerca insaciable de material per mantenir el seu cervell actiu pero oblidant -se dels humans mortals susceptibles a certs diagnostics, especialment quan son tant poc alentadors com el citat...). Realment tenien certes raons per pensar -ho,  vaig arribar amb força mal estat i amb una perdua de uns 6 Kg, haurieu d'haver-me vist amb uns pantalons que em queien per tot arreu!
Pero el pitjor va ser quan se 'm varem emportar per fer l'ECO. Vaig estar una hora amb comentaris continuus, rumors "per lo bajinis " apretant d 'un costat i de l 'altre, cares de preocupacio i despres focalitzats una llarga estona en el meu ronyo esquerre. Llavors em vaig començar a espantar. Com podeu entendre els vaig demanar una explicacio i varen sortir deixant -me sol per comentar -ho amb el radioleg pero sense dir -me res. Pero al tornar em varen tornar a negar tota informacio fins que al mati següent el meu metge m 'ho comuniques. Vaig implorar alguna informacio sobre la magnitud de les troballes i al final l 'unic que vaig treure es que tenia quelcom al fetge, si gran o petit, si pocs o molts, no hem podien donar mes informacio i pitjor encara, si n'havien trobat en alguna altre part del cos : "no podem donar -te mes informacio!"
Quan vaig pujar a l 'habitacio, on hi havia l'Haide esperant -me, estava absolutament derrotat. Ja hem veia amb metastasis per tot el cos i absolutament desauciat. Aquella nit nomes pensavem si encara tindria forces per agafar algun vol i arribar a casa abans del total deteriorament. Varen ser 12 hores d 'espera interminables i d 'absoluta sensacio de desolacio. No crec que calgui explicar mes.
Gracies a deu, el mati arriba i amb ell l 'internista amb els resultats que si be no eran normals, almenys es prestaven amb mes probabilitats a la compatibilitat de petites lesions benignes i sense significat que a la conclutoria sentencia de mort amb la que varem estar debatent -nos al llarg de la nit.
I finalment va arribar la endoscopia amb el simple diagnostic d 'una esofagitis per fongs, algo molt raro en persones sanes i relativament joves (per aixo ningu hi havia pensat) pero podria haver estat causada per l 'us dels inhaladors per l 'asma que prenc cronicament. Amb tot aixo ja porto una setmana ingressat a l 'hospi pero ara, una mica mes tranquils, m 'han donat el tercer grau i hem pogut sortir a passejar una mica per la ciutat i he pogut portar a l 'Haide (o ella ami) al parc a veure i tocar els seus primers Koalas, tot un balsam per alliberar les tensions acumulades en aquets dies..
Com son internistes i encara volen descartar totes les possibilitat m 'han fet tambe una Ressonancia, unes quantes analitiques i espero interconsulta amb els d 'infeccioses abans de donar -me el vist-i-plau per abandonar l 'hospi.
Ja veieu, no em puc queixar d'estar desatés!
He d 'agrair l 'amabilitat i la preocupacio (potser massa!) que han tingut en tot moment, i, a part de l 'incident de l 'ECO, la diligencia per totes les proves i la seva confiança i col.laboracio amb les decisions en tot moment. Mai han desconsiderat cap dels meus suggeriments ni anotacions, mai m 'han tractat de forma menyspreativa sino tot el contrari sempre han estat atents a les meves peticions o a les suggerencies que jo els remetia dels meus companys espanyols, sempre han estat atents i m 'han escoltat. Desgraciadament, si penso en la meva experiencia com a pacient metge o com acompanyant  respecte d 'altres col.legues a espanya em costa molt de trobar persones que hagin entes el fet de ser metge com a una util col.laboracio per trobar la sol.lucio, enlloc de, en moltes ocasions, posar -se a la defensiva  i rebre de mala gana nomes el menor suggeriment o ajut. Hem d 'aprendre molta humilitat... jo el primer!

13.1.1 Australia: Brisbane o "en les entranyes del sistema public de salut australia "

Continuant amb el relat, ens varem plantar en 3 hores a Australia on ens varen escorcollar de dalt a baix a l 'aduana, molt respectuosos i amables pero ens varen acribillar a preguntes mentre obrien un per un tots els racons, bosses i bossetes de les nostres motxiles...Nosaltres a tot aixo, acollonits. Us hem de dir que Australia porta un control riguros i estricte de tota persona que entra al pais amb una gran varietat de tipus de visat especific per a cada motiu de visita, fins al punt (i per aixo patiem) que per raons mediques s 'ha de demanar un visat especial que pot trigar, en el cas que te 'l concedeixin, fins a 2 setmanes...Per aixo, previament a  decidirnos a volar, varem estar al consulat  per aclarir si amb el visat turista en teniem prou per poder-me fer la proba sol.licitada. Com no ho tenien gaire clar, varem estar esperant quasi 3 h fins que al final ens varen dir que ja que teniem el visat turista arreglat des feia mesos,suposaven que no tindriem cap problema, ja que d 'altra banda, a part del temps d 'espera pel visat medic, el fet de tenir aquest ultim invalida tots els altres visats precedents, el que comportaria que una vegada m'haguessin fet el tractament hauriem d 'abandonar el pais sense poder -lo visitar!
Total, us podeu imaginar com estavem, jo amb dolor i amb la disjuntiva de que ens puguesin deportar de nou cap a Vanuatu sense poder acudir a cap ajuda medica i a punt de perdre l'ultim avio en els següents dies...
Finalment i com podeu imaginar, sembla que no varen trobar res a que agafar -se per tirar-nos enrera i varem entrar a territori australia. Aquesta es la meva segona visita a aquest pais pero amb un motiu d 'entrada molt diferent.
Una vegada al hotel, aquella nit va ser la pitjor de tot el proces i la vaig haver de passar-la assegut per poder empassar -me la saliva... Al mati varem trucar al seguro per esbrinar quin era el següent pas dient -nos el pla a seguir, primer cita amb un capçalera, si ell ho aprova volant interconsulta a digestiu (no se sap quan?) el qual decidiria a la seva vegada el pla a seguir...tot plegat un parell de setmanes si no mes. Com el nostre estat de desesperacio era important, els vaig dir que me  n'anava a l 'hospital, em van dir que vale i aixo es el que varem fer...
Australia (com abans Espanya) gaudeix d 'un extraordinari sistema de salut public pel qual tot ciutada australia es admes sense costos (mes que els deduits d 'alguna forma del seu salari quan se'n te, suposo que com nosaltres mes o menys) . El que mes ens ha cridat l 'atencio es l 'orgull generalitzat que manifesten tots els estaments dins del mateix sistema santari respecte aquest sistema i l'alta i eficaç qualitat dels serveis (del qual jo he estat testimoni).
Es extraordinari veure i sentir a absolutament tots els personatges d 'aquest teatre que es l 'hospital absolutament convençuts de que fan la millor feina del mon o almenys aixo mostren. No hem vist en cap moment ningu enfadat , cap pujada de to (ni per part dels pacients ni del treballadors) ni cap crispacio, ben al contrari tot sempre dins un clima de respecte i amabilitat. La gent esta contenta i se'ls hi veu contents i amb l 'orgull de treballar en un sistema que funciona i que s 'aprecia....'amos, igualico que a casa, oi? Indiscutiblement, junt amb al reconeixement public i el respecte, esta tambe la compensacio salarial que entenc que sera proporcional a la tasca i grau de reponsabilitat desenvolupada pero que en cap cas ha de ser petita, sino no s 'entendria, ja que crec que la primera manera de desacreditar a un colectiu amb tanta responsabilitat com la nostre i a tot un sistema public de salut comença per malbaratir el seu sou, acceptar quasi amb normalitat les ofenses per part de pacients, col.legues i politics varis i fer -nos directament responsables de la insostenibilitat de dit sistema. De fet, no conec cap altre pais del anomenat primer mon que es permeti un descredit tal cap a nosaltres com el nostre. Uns politics i per ende, un pais, que desacredita als seus professionals mes preparats (amb dits i amb fets) empenyent -los a sortir del seu pais a buscar llocs on son ben rebuts estan abocats a l 'absolut fracas i a la seva ruina  ; he dicho!

12 Vanuatu. Tocata y fuga!

Ens hagues agradat parlar-vos d 'aquest grup d 'illes de la melanesia que conformen un pais independent i que sona remot i exotic i que, pel poc que varem poder veure, la capital, Port Vila, a l 'illa d 'Efate, disposa d'un abastiment de provisions superior al que hem vist a tota la polinesia francesa junta, per no dir botigues (moltes tipus basars xinesos), restaurants i bars... L'unica manca (dissortadament per a nosaltres) es la d'una sanitat acceptable i es aqui on hem anat a parar, doncs, finalment, i despres d'un mes de molesties gastrointestinals que he vingut arrossegant pel cami, vaig arribar al punt de la rendicio en aquest indret. Empes per les savies recomanacions de les meves "gastroenterologa i infecciologa de capçalera" dra. Merche i dra. Toñi, i la supervisio endocrinologica i no menys erudita del dr. Valentin Vadillo (moltissimes gracies chicos) i degut al meu empitjorament progressiu varem decidir recorrer als procediments sanitaris necessaris per esbrinar que m 'estava passant, amb el petit inconvenient (com ja hem mencionat) que no era el lloc adient. L 'hospital public ens el varen dessaconsellar efusivament (pel risc de sortir amb quelcom pitjor ...) per tan ens van dirigir a "l 'hospital privat ".
La sorpresa es que l'hospital no es tal, sino que es una petita consulta amb una taula i una camilla i no gaires mes mitjans (menys encara) dels que disposem a les nostres consultes i moltissim menys del que jo diposava quan treballava a Pollença a la privada... El metge es un valent cirurgia d 'origen alemany que ha lidiat en altres places com afganistan o paquistan i desitja moure's cap a l'Africa en busca de nous reptes... realment admirable!
Encara que es cirurgia em va dir que gairebe no feia ni petita cirugia i que es limitava a donar una primera assistencia i a posar molta imaginacio a l 'assumpte... Radiografies nomes 2 cops a la setmana.... En qualsevol cas estava content si no fos perque precisava un substitut un parell de setmanes a l'any per poder ell fer vacances i sembla que estava força apurat, de fet va insistir que si jo estava interessat. Em va convidar a fer extensible l 'oferta a qualsevol col.lega, aixi que, pels amics metges que ens seguiu (Mercé ho pots comentar a la meva substituta i per extensio a la Marta, Elena i tothom que coneguis...), sapigueu que cobrarieu al voltant de 4500 Euros per 2 setmanes de feina. Vamos igualico com a Espanya. Ho dic per que, tal i com van les coses, potser cal plantejar -s 'ho, no?
Total, que tal i com va suggerir la Merche (la meva gastro particular...), ell tambe va estar d 'acord en que precisava una endoscopia i que per aixo haviem d'anar a un altre pais... No us explicare mes detalls del proces pero aquell mateix mati vam estar esperant la confirmacio del seguro que no arribava, vam passar per l'oficina consular australiana per si necessitavem algun visat especial, i com que sabiem que si no sortiem corrent amb el primer vol cap a Australia ens haviem de quedar un parell de dies abans del següent vol sense saber com evolucionaria la meva malaltia (que en aquell moment era força simptomatica), vam fer immediatament les maletes i corrent cap l 'aeroport varem agafar el vol de les 4 cap a Brisbane (practicament ja fora de temps)  , i aixi varem acabar de creuar el Pacific concloent aquesta apassionant etapa del nostre viatge i d 'altre banda, d 'una forma previament inesperada i per uns motius substancialment diferents. Per dir -ho d 'una altra forma, vam acabar el viatge d'aventura i iniciarem el turisme sanitari..

divendres, 11 de maig del 2012

11.6 Fiji


Avui, 11 de Maig, es el meu cumple i ha estat un dia meravellos gracies a l'Haidé!
M 'he aixecat i amb l 'excusa de parlar amb els papis per ser felicitat per telefon abans que se n'anessin al llit (tenim 10 hores de diferencia amb espanya..), cosa que he fet, he estat interromput sorpresivament pel fet que, en una saleta, m 'estava esperant una senyoreta que m 'ha realitzat un relaxant massatge total a la Fijiana... (no penseu malament, que encara que ha estat amb un feliz final no ha acabat amb la mena de final feliços del massatges xinos) .
No hem pogut fer un gran dinar per que tinc el meu sistema digestiu en un reces pero al acabar he tingut el meu tros de pastis (el mes inocu que hem trobat, "banana cake ", fins i tot s 'han sorpres a la pastisseria per la simplicitat del pastis escollit, lavors hem hagut de mencionar la intolerabilitat a coses mes sofisticades perque no ens obliguessin a prendre quelcom mes ,"diguesim ", festiu) amb l'espelma pertinent que he procedit a bufar amb tota l'eficiencia que he pogut.
Aixi he tingut el mes precios 45e aniversari a Fiji en companyia de l'Haide. Que mes puc desitjar?
Gracies carinyo!

11.5 Fiji


Continuant amb Fiji, ens hem recorregut la costa sud de l 'illa principal (Viti levu) que en teoria es la mes turistica. Aquesta illa es la mes gran de les que hem visitat fins ara amb quasi 200 km de distancia entre les dos ciutats principals i col.locades en els 2 extrems laterals de la mateixa. La costa nord precisa 4 x 4 i podriem dir per l 'estat de la carretera del sud que tambe ens haguessim sentit millor tenint un 4 x4. Ens estem tornant mol "pijos "perque mai ens haviem allotjat tants dies seguits en aquest tipus d 'hotels "luxosos " pero com l 'ocasio la pinten calba i a vegades un pot trobar el paradis en mig de llocs immunds (no es aquest el cas) , poguent-se allotjar en aquestes "illes de plaer i confort " ni que sigui per uns dies, doncs aixo es el que hem fet, convertir-nos en uns "señoritos" per uns dies. Hem visitat el que diuen que son les millors platges d 'aquesta costa pero no hem trobat que fossin gaire remarcables, de fet, ni ens hi hem banyat. Hem fet una immersio en el que es suposava un dels millors llocs de Fiji per veure taurons, pero a part de car, no ho hem trobat imprescindible (despres de totes les immersions fetes a la polinesia era dificil trobar algo comparable).
Al arribar a Suva, la capital, ens quedaven uns dies per anar a una altra illa, pero resulta que la mes propera esta a 4 h de bus + 45 m de ferri+ 1 h mes d'un altre bus, per arribar a una illa el principal atractiu de la qual era bussejar pero ens han dit que els clubs han tancat per manca de clients. L 'altra era anar a una illa mes gran que es troba al nord i arribar al extrem  est on hi ha una altra illa força salvatge, on tambe hi ha grans fos marins per descobrir i caminates interessants per la jungla, pero aqui tambe ens trobem amb el dilema d'agafar un vol per 500€ x person o anar en ferry 24 h. Total que hem decidit fer una "parada i fonda " en un precios Novotel de les afores per 5 nits i relaxar-nos un poquet fent activitats banals a les que no estavem acostumats en els darrers mesos, com anar de compres o veure estrenes al cine.
Ah!  no us penseu que estem tirant la casa per la finestra amb aixo del luxe, aquesta increible habitacio ens ha sortit per 65€ la nit...

dijous, 10 de maig del 2012

11.4 Novotel Suva

Avui es el cumple de l'Angel, aixi que l'he portat enganyat a l'spa de l'hotel on l'esperaven per fer-li un tractament relaxant...Felicitats Angelet!!!

11.3 Fiji

"Bula " es la salutacio amb la que ens reben a tot arreu. Fijians de tot tipus et paren pel carrer, et saluden i et pregunten que d'on ets.  Ningu diria veient "Nadi " que fa un mes va patir una inundacio les dimensions de la qual no es recordaven amb anterioritat i que sembla ser que va fer molt de mal. Hem de dir que les idil.liques imatges de fulletons vacacionals (nomes pel que hem pogut comprovar) es centren basicament en un entramat d 'illes que s 'agrupen en 2 arxipel.lags al est de la illa gran de Fiji, anomenades Mamanuques i Yasawes i que s 'ofereixen com a opcions de visita per a tots els gustos i perfectament organitzats i d'allo mes professional que ens hem trobat fins el moment. L 'oferta consisteix en que pots fer excursions des de la ciutat des de mig dia o un dia (ja que hi han illes a 10 minuts en ferri des del port i fins a 5 hores les mes llunyanes) fins a passar variis dies o paquets de variis dies repartits en varies illes o la versio "hop on /hop off " que es anar saltant de illes amb un pass com si fos un bus turistic pero de variis dies de duracio. Es aqui on hem trobat les platges maques. El que es divertit es que les illes poden ser de no més d'uns metres de diametre (tan poc com per a donar-li la volta en només 10 minuts) amb vegetacio central i un "resort" on t 'acolliran i et proveiran de totes les opcions i menjars durant la teva estada. Tot perfectament coordinat fins i tot, et posen un braçalet on posa el nomde l'illa on aniras i quan arribes et venen a buscar (mentre el ferri continua la seva ruta) i si vas per passar el dia baixa amb tu una senyoreta que estara a la teva disposicio pel temps que estiguis a l 'illa i s'encarregara d'avisar-te per que estiguis a punt per quan et vinguin a buscar.
Hi ha una illa per a la festa (beachcomber island de poc mes de 20 minuts de passeig) altres per anar amb la familia "rollo " Port aventura amb interpretacion i shows /performances tot el dia (es diu l 'illa del tresor), altres amb coralls per fer snorkel o kayak o estirar -te a la platja o a la piscina (d 'aquestes n'hi ha varies a diferents distancies i de diferents mides). Una d 'aquestes es la que varem escollir per passar el dia i tornar. El nom : Bounty Island, agafant el nom del la famosa gol.leta anglesa que va patir un amotinament venint de tahiti i quan passava per aquestes aigües.
Hem de dir que ens ho varem passar molt be, pero amb un dia va ser suficient, tot i que comprenem que pels necessitats de "vacances de sol i platja " es una opcio interessant la d'estar desapareguts del mon en una illeta de pocs metres de llarg pero amb totes les comoditats...

diumenge, 6 de maig del 2012

11.2 Fiji

Tot i que encara som al Pacific, us hem de dir que ja no som a la Polinesia, snifff... Doncs si amics, l 'hem abandonat definitivament per saltar a l 'anomenada "melanesia ". Per tots els que no sapigueu grec, crec recordar que vol dir fosc (no m 'estic fent el xulo, es que me'n recordo del "melanocit " que son les celul.les de la pell encarregades de posar -nos morenos...); es a dir, que ja no son "morenets " com a la polinesia (tot i que tenen arrels comuns: els "lapites ", grup etnic provinent de Vanuatu i Salomon, des d'on sembla que van sortir per poblar les illes del voltant,  pels voltants del 1500 a. C.) sino que son NEGRES. Ja no tenen els trets racials dels polinesics que hem estat veient en tot el viatge, sino que tenen el cabell molt encrespat, pell negra i faccions negroides. Vamos, negres, negres. Fins i tot la vegetacio de l 'illa, la temperatura, els pobles i el paissatge han canviat. En alguns moments ens recorda a l'Africa mes que a una illa del pacific. De fet, es tambe el primer moment que veiem xavol.les de llauto, pobresa!
Hi ha molta menys vegetacio amb molts mes camps de conreu, soposem que es degut a l'orografia molt mes plana i a que des de la epoca colonial va ser un lloc dedicat a les plantacions especialment de sucre de canya (pero tambe de coto, tabac i arros) i on es van portar gent d 'altres provinences per treballar la terra, quelcom aixi com esclaus... molts dells provinents de l 'India i han arribat fins avui (la quinta generacio d 'alguns d 'ells ) fins a consolidar el 37% de la poblacio, anomenant -se "Indo -fijians ". Aixo dona a aquest pais una amalgama racial i social molt diferent repecte les altres illes del pacific amb una barreja de tradicions, cultura i cuina, part India, part polinesica (tambe tenen shows de ballaris amb dances del foc, no hem d 'oblidar que durant els anys d 'asentaments van arrivar tambe polinesics i micronesics) part autoctona i part "europea " on s 'inclouen tambe australians i neo zelandesos.
Una curiositat respecte als indo fijians es que obligats a compartir estrets allotjaments totes les castes durant el periode de plantacions, sembla que aqui es l 'unic lloc on s 'han socialitzat amb els anys desapareixent les diferencies entre ells.
El que si comparteixen amb els polinesics es la seva amabilitat i relaxacio illenques! .

dissabte, 5 de maig del 2012

11.1 Fiji Uprising Hotel

olor de llençols nets, que recorden la dels tiares que envolten el jardi, la remor de l'ocea a pocs metres, sofa, armaris i bany, coses que ens semblen tan senzilles que gairebe no els donem importancia quan les tenim, pero de les que avui estem gaudint l'Angel i jo quasi com si fos la primera vegada...i es que despres de voltar casi  dos mesos i mig, canviant quasi diariament d'allotjament,hem vist de tot, i tot i que sempre intentem anar a llocs "correctes", no sempre es corresponen amb els estandards europeus...aixi que, despres de veure 4 hotels ahir a la nit, intentant escollir el menys pitjor, avui ens hem permes un capritx i descansarem un parell de dies en un "Resort"al costat del mar...ARA SI QUE SOM A FIJI!!!
Haide

10.4 Samoa


Com comprendreu, cal molt mes que uns pocs dies per poder captar la complexitat d'un poble, molt mes d'un pais (encara que sigui petit) . Tambe es molt dificil de resumir en paraules totes les impressions i les emocions que arriben als nostres ulls quan ens enfrontem a una cultura i unes persones desconegudes. Es l 'emocio del nen la nit de reis, (o almenys es semblant als records que jo tinc, potser ara ja saben que tindran la "play " i l 'emocio es diferent, mes de possessio que de sorpresa). Doncs es una mica aquesta sorpresa continua la que tenim i tambe la d'observar quin regal es i intentar veure com funciona... Som conscients que ni relatem tot el que sentim, ni es un retrat fidedigne ni objectiu del que veiem, sino sempre tamitzat per la nostra experiencia enterior, el nostre bagatge personal, i quines experiencies concretes experimentem. Per aixo, i per que cada viatge es unic i personal,  en la valoracio final, no nomes compta si es maco el lloc o no (respecte uns altres llocs coneguts, ja que normalment sempre es per comparacio amb un altre lloc..) sino tambe l 'acumulacio de bones i menys bones experiencies tingudes al pais, les expectatives amb les que arribem,  la gent que ens anem trobant (si han estat mes o menys agradables amb nosaltres) , l 'acolliment del pais, el funcionament en general del mateix (que fa que sigui mes o menys facil voltar i bellugar -se, com per exemple la inseguretat, els mitjans de transport i accesibilitat dels llocs, etc.) i tambe els llocs on ens allotgem (no es el mateix esta a un lloc molt "cool " pero allotjar -te en un cutrehotel on estas desitjant que la nit passi rapidament que estar a un allotjament agradable en un lloc que no sigui especialment destacable), la gastronomia, el nostre estat de salut. I per descomptat, el preu de les coses tambe a vegades afegeix o resta punts per fer que valgui mes o menys la pena la valoracio del lloc .
Es aixo el que fa del viatge una experiencia unica, personal i absolutament exclusiva. El mon es sempre molt complexe com per poder -lo entendre i descriu-re'l  rera una mirada superficial d 'uns pocs dies d 'observacio, per aixo som conscients que nomes expliquem petites anecdotes i sensacions dels llocs que toquem sense pretendre tenir la veritat ni la rao...Aixo vol dir que llocs que no ens han agradat per a d 'altres puguin ser marevellosos, i a l 'inreves, el mon es molt divers i tambe els gustos i necesitats personals.
Llavors, a la pregunta : no esteu cansats de viatjar i veure tantes illes iguals?
- Clar que no. Ni estem cansats de viatjar (cansats si, pero no de viatjar, una alemana que ens varem trobar pel cami ho va dir molt be : viatjar no es estar de vacances...) ni les illes son igual com podeu apreciar els que seguiu el blog.
Que podem concloure de Samoa, doncs que ha estat molt especial per la peculiaritat del pais i de la seva gent, que sense aportar unes platges o uns paissatges marevellosos com altres illes, han fet que guardem un bon record d 'aquesta curta visita. Ens ho hem passat molt be, hem conegut gent encantadora, els samoans ens han tractat extraordinariament, que voleu que us diguem... Ens ha valgut la pena arribar -nos-hi!

10.3 Samoa


Llavors, que es Samoa? Doncs es molt mes que una illa vacacional a l 'us, on pots venir al resort a tombar-te a la platja i pendre el sol...De fet, aqui tot pertany a algu, i per banyar -te a una platja o veure una cascada, has de pagar a l'amo.
Es un lloc on encara es mantenen vives les seves tradicions i el seu tribalisme (excepte el canibalisme, esperem!) i on es pot tenir una experiencia quasi medieval pero a l 'estil polinesic i amb tocs de modernitat (per allo dels cotxes, les carreteres asfaltades, les esglesies hipertrofiades etc...). Es pot veure en tota l 'illa el seu funcionament rural (basat practicament en l 'agricultura i poc en la ramaderia, o sigui, en molts aspectes encara en el neolitic)  en molts llocs es evident  l 'austeritat per no dir la pobresa dels seus habitants. S 'ha de dir que aquesta illa te extensions de planures molt mes grans de les que disposava la polinesia francesa, limitada absolutament per les seves muntanyes escarpades, la qual cosa els dona prou terreny per tenir plantacions, especialment de "taro ", un tubercle molt utilitzat per acompanyar els seus plats, com una patata pero mes insipida.
Es una illa que es va alliberar dels neozelandesos a l 'any 59 i des de llavors camina sola amb puntual tutel.la occidental (a vegades encoberta, per no afectar el seu orgull) . Amb aquesta finalitat han vingut 2 "polis " instructors neozelandesos amb els que hem tingut la sort de compartir l 'allotjament i molt bones estones (ja que son molt catxondos i ens hem rigut molt amb ells). La seva tasca en principi es apendre dels polis i funcionament samoano, pero ja podeu entendre quina es la veritable rao de la seva estada (i no es l 'espionatge!) . El que es indubtable, pel que ens expliquen es que es queden molt impressionats del que veuen respecte els costums, funcionament i instal.lacions... en aquesta sentit, estan aprenent mooolt, pero de coses a evitar, mes que a imitar.
Samoa, pais curioso donde los haya...

10.2 Samoa


Parlant de peculiaritats, aquesta illa fins fa uns mesos es trobava al costat mes Occidental del mon, aixo volia dir que es trobava al principi (o al final, depenent del sentit del viatge) del canvi de la zona horaria, pero, com per art de magia, com el que es canvia de vorera, acaben de passar a l'horari de Nova Zelanda.  Aixo vol dir que abans, quan es volava el dia 2 de maig a les 10 del mati d'Auckland a Samoa,  s 'arribava a Samoa  a les 2 de la tarda del "dia anterior" o sigui de l'1 de Maig. Doncs suposem que han decidit que ja no volien ser els responsables d 'aquest trasbals i s 'han aliat "horariament " amb els seus antics "conqueridors", per tant, venint d'Asia o Occident, han deixat de ser "l 'illa del dia d 'abans " .
Pero tambe s 'han aliat en una altra activitat mes funcional;  des del passat desembre han deixat de conduir com nosaltres, es a dir per la dreta per fer -ho per l 'esquerra... i amb els mateixos cotxes, sortosament sembla que aixo no ha comportat (segons diuen)  un augment dels accidents de carretera.
Us imagineu que en el nostre pais ens diuen " a partir del mes que ve, es conduira a l 'us Britanic... " ala, tothom per l 'esquerra i sense practiques previes. No vull ni pensar -ho!
Per no parlar de que quasi TOTHOM porta faldilla (anomenada "lava-lava "),  tambe els homes i alguns policies uniformats... De que aqui, la salutacio es "talofa " (s 'han acabat els ..ia oranas..), de que el transport public es basa en omplir el bus fins que no hi cap un anima per poder marxar, i aixo vol dir que, molt educadament, la gent va omplint els espais buits segons el seu volum i l 'espai restant,  (a l'estil tetris) aixecant -se del seu lloc, si cal, per anar a un altre espai buit quan entra una altra persona les condicions de la qual s'adaptin mes a l 'espai que aquest darrer ocupava. Per culminar (i no es conya) acaben  asseient -se a la falda de qualsevol ocupant d 'un lloc quan ja no en queda cap altre de buit i no estic parlant de seure's a sobre de coneguts...
I haurieu de veure les esglesies de qualsevol denominacio cristiana, sembla que competeixin en ostentositat, altitud i volum (mes o menys com a l 'edat mitjana pero en hortera) una mica com "a veure qui la te mes gran... " cosa que contrasta amb l' austeritat i pobresa de molts dels feligresos, amb cases velles, fetes de troncs i fulles de palmera, i sense parets.

10.1 Samoa


Despres d 'aquest reconfortant bany d 'Occidentalitat de luxe tornem de nou a "l 'autentica polinesia ", potser enyorant una mica aquestes comoditats que ens ha ofert Nova Zelanda especialment quan ho comparem amb la rudimentalitat d 'aquestes illes.
Si fins ara ens pensavem que la polinesia francesa era "la mes polinesica ", ara podem dir que Samoa ens sembla encara mes arrelada a les seves costums i amb una gran majoria de natius portant tot el funcionament del pais, d 'altra banda i com a la resta, funcionament tranquil i relaxat. Pocs hotels i establiments de luxe i molts allotjaments en les seves construccions tradicionals o "fales ", es a dir, xiringuito sobre-elevat per pilastres, de forma preferentment ovalada, amb sostre de cocoter i pals transversals que l 'aguanten i tambe preferentment sense parets i on es posa a la nit el matalas al terra i es poden baixar unes cortines fetes amb fil de coco a modus de paret i per estar quelcom mes resguardat de les ventisques i les sobtades pluges torrencials. Hem d'aclarir que hem prescindit d 'aquesta experiencia i hem dormit en un fale amb "parets " de fusta i porta...!
Per la resta, es l 'illa mes barata que hem trepitjat fins ara. Samoa la conformen illes d 'origen volcanic (2 illes principals) amb costa abrupta i negra i un escull que envolta la costa pero sense els colors de les llacunes de la polinesia francesa ni la varietat i tamany del seus peixos. Hi ha alguna platja de sorra clareta repartida entre les 2 illes, pero sempre força limitadetes en espai i privades totes (s 'ha de pagar a l 'amo per banyar-te o allotjar-te al seus "fales ").
Suposadament les millors platges estaven al sud de l 'illa principa "Upolu " pero varen desapareixer (amb tota la resta) rera un tsunami de no fa gaire...(a l 'any 2009).

9.4 Nova Zelanda

Se'ns havia oblidat mencionar un fenomen que sol pasar al travesar aquest meridia, ENS HEM PETAT TOT UN DIA I NI ENS HEM ASSABENTAT!  o sigui, totalment al contrari del que li passava a "Philleas Fogg " el personatge de Jules Verne o pels de les generacions mes joves, al intrepid "Willy Fog". Es a dir, sortiem de Cook el dia 17 a les 2:30 de la matinada i com el que fa un viatge a l 'espai i pilla un forat negre... doncs, amb un vol d'apenes 4 h hem arribat a Nova Zelanda a les 4:30 DEL DIA 18!!!!!  i ni tan sols l 'hem pogut disfrutar DORMINT.  Quin frau, i ara, qui ens tornara el dia desaparegut, o potser haurem de tornar a organitzar una altra sortideta al voltant del mon pero en sentit contrari per retrobar el que hem perdut i no alterar el curs de la vida!  Uhmmmm!  No sona malament, no!

9.5 Aucland


"Kia Ora " es la salutacio Maori (polinesica)  d 'aqui, ja veieu que s'assemblen força, tot i que ja quasi no ens recordavem de que aixo es terra polinesica per les poques coses polinesiques que hi ha, acostumats a tot el contrari en tot el recorregut fins aqui.
Pero us hem de dir que ens hem enamorat d'Auckland (i del pais en general ). Es una ciutat encantadora, on es respira una gran tranquil.litat. Multicultural i cosmopolita, lluminosa , molt neta i ordenada, plena de jardins, restaurants bonics i pubs de diseny per tot arreu. Auckland es una ciutat "jove ", amb molta gent jove per tot arreu. Amb una gran badia que projecta les seves aigues molts kilometres en dins de la ciutat, fent que el mar, sigui tambe un element omnipresent en la ciutat. Molt moderna pero amb edificis "antics" repartits per tot el centre que no distorsionen per res en l 'harmonia urbana d 'aquesta ciutat. Una gran ciutat pero on encara es pot viure al  centre en cases aïllades i de fusta. I la Universitat, amb un campus amb edificis antics, amb una cafeteria amb llar de foc i sofas al voltant (recorda a Hogwards)...Jo  vull estudiar en aquesta Universitat!  Quin luxe... Es d 'aquestes ciutats que sense tenir res especial, te tot el que podriem desitjar d 'una ciutat occidental. Podria ser un model d 'urbanisme i qualitat de vida a imitar per moltes de les nostres ciutats. Dona la sensacio d' oferir una gran qualitat de vida per a tots els habitants. A mi, em recorda una mica a Toronto, potser per la tranquil.litat que es respira i pel "piluri " (la torre-mirador circular semblants  que tenen les dues ).
Es una pena que estigui tant lluny, pero potser per aixo es com es. Es d 'aquestes ciutats on costa molt arribar pero d'on no en voldries marxar... i que consti que no m 'estic contradient, continuem pensant que no te res que no haguessim vist abans pero segur que es una gran sort haver nascut i poder viure per aqui!
Bye, bye Aucland. T 'enyorarem una mica des de les antipodes...