dimarts, 22 de maig del 2012

13.1.1 Australia: Brisbane o "en les entranyes del sistema public de salut australia "

Continuant amb el relat, ens varem plantar en 3 hores a Australia on ens varen escorcollar de dalt a baix a l 'aduana, molt respectuosos i amables pero ens varen acribillar a preguntes mentre obrien un per un tots els racons, bosses i bossetes de les nostres motxiles...Nosaltres a tot aixo, acollonits. Us hem de dir que Australia porta un control riguros i estricte de tota persona que entra al pais amb una gran varietat de tipus de visat especific per a cada motiu de visita, fins al punt (i per aixo patiem) que per raons mediques s 'ha de demanar un visat especial que pot trigar, en el cas que te 'l concedeixin, fins a 2 setmanes...Per aixo, previament a  decidirnos a volar, varem estar al consulat  per aclarir si amb el visat turista en teniem prou per poder-me fer la proba sol.licitada. Com no ho tenien gaire clar, varem estar esperant quasi 3 h fins que al final ens varen dir que ja que teniem el visat turista arreglat des feia mesos,suposaven que no tindriem cap problema, ja que d 'altra banda, a part del temps d 'espera pel visat medic, el fet de tenir aquest ultim invalida tots els altres visats precedents, el que comportaria que una vegada m'haguessin fet el tractament hauriem d 'abandonar el pais sense poder -lo visitar!
Total, us podeu imaginar com estavem, jo amb dolor i amb la disjuntiva de que ens puguesin deportar de nou cap a Vanuatu sense poder acudir a cap ajuda medica i a punt de perdre l'ultim avio en els següents dies...
Finalment i com podeu imaginar, sembla que no varen trobar res a que agafar -se per tirar-nos enrera i varem entrar a territori australia. Aquesta es la meva segona visita a aquest pais pero amb un motiu d 'entrada molt diferent.
Una vegada al hotel, aquella nit va ser la pitjor de tot el proces i la vaig haver de passar-la assegut per poder empassar -me la saliva... Al mati varem trucar al seguro per esbrinar quin era el següent pas dient -nos el pla a seguir, primer cita amb un capçalera, si ell ho aprova volant interconsulta a digestiu (no se sap quan?) el qual decidiria a la seva vegada el pla a seguir...tot plegat un parell de setmanes si no mes. Com el nostre estat de desesperacio era important, els vaig dir que me  n'anava a l 'hospital, em van dir que vale i aixo es el que varem fer...
Australia (com abans Espanya) gaudeix d 'un extraordinari sistema de salut public pel qual tot ciutada australia es admes sense costos (mes que els deduits d 'alguna forma del seu salari quan se'n te, suposo que com nosaltres mes o menys) . El que mes ens ha cridat l 'atencio es l 'orgull generalitzat que manifesten tots els estaments dins del mateix sistema santari respecte aquest sistema i l'alta i eficaç qualitat dels serveis (del qual jo he estat testimoni).
Es extraordinari veure i sentir a absolutament tots els personatges d 'aquest teatre que es l 'hospital absolutament convençuts de que fan la millor feina del mon o almenys aixo mostren. No hem vist en cap moment ningu enfadat , cap pujada de to (ni per part dels pacients ni del treballadors) ni cap crispacio, ben al contrari tot sempre dins un clima de respecte i amabilitat. La gent esta contenta i se'ls hi veu contents i amb l 'orgull de treballar en un sistema que funciona i que s 'aprecia....'amos, igualico que a casa, oi? Indiscutiblement, junt amb al reconeixement public i el respecte, esta tambe la compensacio salarial que entenc que sera proporcional a la tasca i grau de reponsabilitat desenvolupada pero que en cap cas ha de ser petita, sino no s 'entendria, ja que crec que la primera manera de desacreditar a un colectiu amb tanta responsabilitat com la nostre i a tot un sistema public de salut comença per malbaratir el seu sou, acceptar quasi amb normalitat les ofenses per part de pacients, col.legues i politics varis i fer -nos directament responsables de la insostenibilitat de dit sistema. De fet, no conec cap altre pais del anomenat primer mon que es permeti un descredit tal cap a nosaltres com el nostre. Uns politics i per ende, un pais, que desacredita als seus professionals mes preparats (amb dits i amb fets) empenyent -los a sortir del seu pais a buscar llocs on son ben rebuts estan abocats a l 'absolut fracas i a la seva ruina  ; he dicho!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada