Ens hagues agradat parlar-vos d 'aquest grup d 'illes de la melanesia que conformen un pais independent i que sona remot i exotic i que, pel poc que varem poder veure, la capital, Port Vila, a l 'illa d 'Efate, disposa d'un abastiment de provisions superior al que hem vist a tota la polinesia francesa junta, per no dir botigues (moltes tipus basars xinesos), restaurants i bars... L'unica manca (dissortadament per a nosaltres) es la d'una sanitat acceptable i es aqui on hem anat a parar, doncs, finalment, i despres d'un mes de molesties gastrointestinals que he vingut arrossegant pel cami, vaig arribar al punt de la rendicio en aquest indret. Empes per les savies recomanacions de les meves "gastroenterologa i infecciologa de capçalera" dra. Merche i dra. Toñi, i la supervisio endocrinologica i no menys erudita del dr. Valentin Vadillo (moltissimes gracies chicos) i degut al meu empitjorament progressiu varem decidir recorrer als procediments sanitaris necessaris per esbrinar que m 'estava passant, amb el petit inconvenient (com ja hem mencionat) que no era el lloc adient. L 'hospital public ens el varen dessaconsellar efusivament (pel risc de sortir amb quelcom pitjor ...) per tan ens van dirigir a "l 'hospital privat ".
La sorpresa es que l'hospital no es tal, sino que es una petita consulta amb una taula i una camilla i no gaires mes mitjans (menys encara) dels que disposem a les nostres consultes i moltissim menys del que jo diposava quan treballava a Pollença a la privada... El metge es un valent cirurgia d 'origen alemany que ha lidiat en altres places com afganistan o paquistan i desitja moure's cap a l'Africa en busca de nous reptes... realment admirable!
Encara que es cirurgia em va dir que gairebe no feia ni petita cirugia i que es limitava a donar una primera assistencia i a posar molta imaginacio a l 'assumpte... Radiografies nomes 2 cops a la setmana.... En qualsevol cas estava content si no fos perque precisava un substitut un parell de setmanes a l'any per poder ell fer vacances i sembla que estava força apurat, de fet va insistir que si jo estava interessat. Em va convidar a fer extensible l 'oferta a qualsevol col.lega, aixi que, pels amics metges que ens seguiu (Mercé ho pots comentar a la meva substituta i per extensio a la Marta, Elena i tothom que coneguis...), sapigueu que cobrarieu al voltant de 4500 Euros per 2 setmanes de feina. Vamos igualico com a Espanya. Ho dic per que, tal i com van les coses, potser cal plantejar -s 'ho, no?
Total, que tal i com va suggerir la Merche (la meva gastro particular...), ell tambe va estar d 'acord en que precisava una endoscopia i que per aixo haviem d'anar a un altre pais... No us explicare mes detalls del proces pero aquell mateix mati vam estar esperant la confirmacio del seguro que no arribava, vam passar per l'oficina consular australiana per si necessitavem algun visat especial, i com que sabiem que si no sortiem corrent amb el primer vol cap a Australia ens haviem de quedar un parell de dies abans del següent vol sense saber com evolucionaria la meva malaltia (que en aquell moment era força simptomatica), vam fer immediatament les maletes i corrent cap l 'aeroport varem agafar el vol de les 4 cap a Brisbane (practicament ja fora de temps) , i aixi varem acabar de creuar el Pacific concloent aquesta apassionant etapa del nostre viatge i d 'altre banda, d 'una forma previament inesperada i per uns motius substancialment diferents. Per dir -ho d 'una altra forma, vam acabar el viatge d'aventura i iniciarem el turisme sanitari..
dimarts, 22 de maig del 2012
12 Vanuatu. Tocata y fuga!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada