diumenge, 22 d’abril del 2012

9.3 sant Jordi

I perque vegeu que, tot i a les antipodes, conservem les tradicions, l'Angel aquest mati m'ha despertat amb la tradicional rosa (es un solet)...i jo li he regalat un llibre (electronic).
Bona diada a tots!!!
Haide

9.2 Hobbiton

Ens avancem a la propera estrena del Hobbit amb unes fotos "primicia "

dissabte, 21 d’abril del 2012

9.1 nova zelanda


Doncs si, com ja us varem dir, aixo tambe es polinesia nomes que es com si estiguessim a Europa o USA.
Aqui s 'ha acabat la paradisiaca i densa vegetacio tropical a la que començavem a estar acostumats a veure, els esculls de corall, les platges de sorra blanca i el clima calid i enganxifos de la "polinesia classica ".
Aqui tenim pastures, moltes pastures, amb vaquetes i ovelletes, hi ha zones volcaniques i camps amb pins, llacs i costa, alguna glacera i muntanyes per esquiar, tot plegat, un paissatge que no ens sorpren per que una altra vegada es semblant al que podem trobar a Europa o USA.
En aquesta, que es la meva segona visita a aquest pais, tot i que la vegada anterior havia estat  a l 'illa del sud i aquesta vegada estem voltant per la del nord, torno a fer -me les mateixes reflexions : cal fer un viatge tant i tant llarg per a trobar -te quelcom que pots trobar molt mes aprop?
I que voleu que us digui d'un pais que te com a animal iconic  "un pollastre" sense ales i com a una de les activitats que ningu es pot perdre, anar a una granja a veure ovelles, gossos i vaques i fins i tot donar'ls-hi de menjar! ummmm!!!
Amb aixo no vull dir que no sigui un pais "molt guapo ", que ho es. Que li diguin a l'Haide si no ho esta gaudint... De fet es aqui on es pot trobar el veritable exotisme i la magia de aquest pais, que per a nosaltres i despres de 2 mesos de "polinesia " podem fer un break realment occidental a mitat de cami, ja que, aquests paissatges i aquests climes tan occidentals i tan familiars pels europeus, no existeixen per aquestes latituds. Per nosaltres es : "un supermercat totalment abastit amb tot...! uoleeee! , o.:" podem anar al cine!"  o : "puc comprar-me unes sandalies...!".
Clar que hi ha d 'haver gustos i viatges per tots, i aqui sempre trobes una gran quantitat d 'alemanys . Per que els deu agradar tant?  Perque se senten com a casa, amb les mateixes comoditats, els mateixos paissatges i clima pero molt mes lluny i sempre poden dir als amics que han estat a les antipodes?
Pero, si el que estaveu buscant es "La Tierra Media " i "Bolson Cerrado " (la llar dels Hobbits)  o Mordor (la llar de Sauron, el dolent del senyor dels anells) llavors, indiscutiblement no us heu equivocat de pais, Benviguts a Nova Zelanda "Frikis "!

dijous, 19 d’abril del 2012

8.4 Cook


Conclusions: Pot ser aquesta no es l ' illa polinesica mes maca, no es la mes verge, tampoc la que te la llacuna i l 'escull mes vistos, no te ni els coralls ni la vida submarina mes impressionant ni tampoc el paissatge ni la frondositat mes exuberant. Te una mica de totes les altres i sobre tot un bon nivell de vida i standars de qualitat europeus a tot arreu, suposo que per aixo ens agrada i si haguessim de recomanar a algu una illa polinesica (de les que hem vist fins ara) sense prescindir dels luxes d' occident (be, vaja, no massa) pero sense haver-se d'estar en un resort de super-luxe, us animariem a visitar aquesta illa : "visite Rarotonga ".
Avis: no estem esponsoritzats per cap empresa o particular relatiu a les illes Cook. Tampoc per cap altre de qualsevol altre indret! (de moment!)

8.3 Rarotonga

Una dada mes: Els polinesis de Cook es diuen "Maoris Cookians " per diferenciar-los dels "Maoris Neo Zelandesos " i, of course, dels habitants de Cook blanquillos, que tambe n'hi ha! .
Per la nostra part, hem dedicat el diumenge a anar a missa com Deu mana (em sembla que hem anat a missa en aquests 2 mesos mes vegades que en els darrers 20  anys. Mai es tard per la pietat, diuen!). Aquesta vegada hem escollit una esglesia "Ebenezer " que si no m 'equivoco es Evangelica. Aqui, com a la polinesia francesa, no importa gaire la confessionalitat cristiana que tinguin, de fet, a vegades hi ha pobles amb mes esglesies que cases (?) o aixo ens va semblar, el que diu molt de  la religiositat del poble polinesi. Aquesta era la esglesia del poble i la comunitat on estavem i la vam escollir per que a l 'acabar ens donaven esmorzar (que us pensaveu!).
Ha estat una missa maca i moderna, amb el reverend exhortant en Maori i angles quasi simultaneament i amb "power point " en tot moment informant de que anava a continuacio aixi com els anuncis, festivitats, aconteixements i les lletres de les cançons per cantar... Impressionant quan cantaven les cançons en Maori, sempre tipus cannon amb homes i dones per separat i amb la sola musica de les seves veus, es dificil de descriure l 'impetu i l 'harmoniositat de les seves veus, semblaven un corus professional amb cants tradicionals polinesics. En canvi una mica mes deslluides i quasi cantades amb timidessa les cançons anglofones i acompanyades amb sintetitzador.
El moment algid del sermó ha estat quan el reverend (un senyor relativament jove pero corpulent i moreno clar, vestit amb traje i corbata, a diferencia dels varons feligresos, vestits amb pantalo curt i camisa florejada, predominantment amb hibiscus!  ah!  i les dones perfectament conjuntades i totes amb barret rodo de palla) ha fet la comparacio de Sodoma i Gomorra amb el poble Maori avans de l 'arribada dels missioners a aquestes terres (Reverend John Williams provinent de Raiatea ((aixo ho ha omes)) al 1821). I tambe ha utilitzat el simil de fugir de la destruccio que va fer la familia de Lot alertada per l 'angel, del fet de fugir cap a les muntanyes pels caminets que tenen aqui senyalats en alerta de sunamis ( tant ben senyalat i tant ben repartit per tota l'illa, que fa pensar que no deu ser gens extraordinari...!) amb que amb jesus ja ho tenim tot sol.lucionat ( vol dir que no cal  correr?) .
L 'esmorzar molt be, gracies!

8.2 Perfums of Rarotonga

Anem a apuntar algunes de les caracteristiques observades per "nos " en aquesta illa.
Per exemple, donat que va ser  ex-colonia Neo Zelandesa, utilitzen la seva moneda, no s 'han molestat en confeccionar una propia ( pa que?) , per no dir que tambe es parla l 'angles com ja us haviem mencionat (a part del seu dialecte polinesi, pero que el sentim parlar amb molta menys freqüencia del que ho sentiem a la part francesa), i com no, es condueix (nosaltres la nostra flamant scooter) per l 'esquerra!
Pero el que ens crida mes la atencio es la seva modernitat i desenvolupament occidental. Sembla que aquest polinesis s 'han adaptat molt mes als gustos i standars occidentals del que hem trobat a la resta d'illes d'influencia francesa. No volem dir que la vida a Moorea o Bora sigui mes endarrerida, pero si que, a part dels grans resorts de super -luxe , sembla que la influencia de les comoditats occidentals en la poblacio autoctona i resident, hagin passat a un segon pla i predomini encara la senzillesa i la eventualitat de la vida polinesica (que tambe te el seu encant!). Les cases eren com mes efimeres, mes basiques (suposem que acostumats a fer i refer les seves llars s 'han adaptat a allo que es imprescindible )  i l'oferta en bars i restaurants tambe en general força senzills.
Aqui, en canvi, ens trobem cases de pedra i ciment, ben arrelades al terra i en general força maques, molts mes bars i restaurants per tot arreu molt agrabables i moderns i una ciutat principal "Avarua " que podriem dir, que, encara que petita com totes, es la mes maca que hem vist fins ara, i amb un cine! . Tot plegat, fa que aquesta illa pugues ser la mes facil per adaptar -nos-hi a viure si calgues, clar!

dimecres, 11 d’abril del 2012

7.14.2 Fakarava

Un parell d 'anotacions finals abans d 'abandonar definitivament les tuamotu i complertar el cercle.
Aquest atolo es el segon mes gran en tamany de tota la polinesia amb una forma rectangular i una llacuna de 25  Km d 'ample per 60 km de llargada. No us he de tornar a dir que l 'atractiu principal es el busseig i les granges perliferes. Tota la resta es superflu, per aixo l'oferta es molt basica. En el nostre cas, bungalow sense ventiladors ni aire acondicionat, amb banys comunitaris amb aigua freda i "petit dejeneur " 100 euros per nit! I encara tenim sort que el chef ha estat supersimpatic i atent en tot moment, el que a fet de la mateixa manera que la nostra estada sigues molt agradable.
Us posarem unes fotos de una de les platges per que vegeu que no nomes es pot fer submarinisme, la pena es que Haide es trovaba una mica post-convalescent d 'una grip i s 'ha quedat al bungalow a decansar. "Damage" per que possiblement es la millor platja que he trovat en tot el recorregut!
I aqui deixem finalment la Polinesia francesa, no sense retornar abans a Papeete (La capital de l 'illa de Tahiti, o com diuen aqui "Tajíííti ", mes o menys, i aixi tambe veureu una diferenciacio fonetica amb "Haití " que sembla que s 'assemblen pero no!) per passar la darrera nit abans de canviar de Pais (pero encara dins la polinesia...) rumb a les illes Cook, pero aixo ho deixarem per a una altra nova entrada.
Continuara ...

7....

Bon dia a tots, o bona tarda, o bona nit, ja que amb la diferencia horaria no sabem massa on estem...hem estat llegint els comentaris que ens aneu deixant i ens fa molt contents saber que ens seguiu...pero com que tenim moltes hores d'avio per endavant ( encara no hem arribat a les antipodes!) i estem una mica aïllats (mai tan ben dit..jejeje) un convidem a inundar el nostre blog de missatges (tsunamis a part)!
Petons a tots i gracies per seguir-nos en aquest blog-quasidiari...quina paciencia que teniu!!!!
Haide

dilluns, 9 d’abril del 2012

7.14.1 Fakarava punt i final


Arribem al fi de la polinesia francesa i pertant del n° 7 amb aquest atolo les dimensions del qual estan entre les dels 2 anteriors. Tambe te l 'honor de disputar-se amb rangiroa el ser la primera destinacio de la polinesia per la immersio i avui hem comprovat per que, doncs, despres d'haver fet un parell de immersions anteriors que ni fu ni fa, per fi ens han portat a fer el "pass", es a dir, capbussar-te a l'ocea i deixar -te portar per el corrent (que deu n'hi do!) que entra l 'aigua cap a la llacuna interior (quan hi ha corrent entrant, per que tambe n'hi ha de sortint i es molt perillosa, per aixo no es fa quan es sortint) per un dels 2 unics passos d'entrada d 'aigua a la llacuna i que ens ha portat fins a 3 o 4 quilometres llacuna endins. I quina gracia te? , Doncs, a part dels milers de peixos que estan juntets i parats (nedant contra corrent pero que sembla que no es moguin) i que et miren estranyats ambs ulls "de peix" intentant  classificar-te entre amic o enemic, pero molt mes pendents del centenar de taurons de varies especies que es passegen "a sus anchas "en manades (i que sembla que s 'enriguin de la corrent mentre nosaltres ens agafem molt fort al primer corall que trobem per que no ens arrossegui i  poder presenciar aquest espectacle increible...) buscant a qui es cruspeixen.
Sentim no poder afegir un document grafic, primer per que entendreu que prou problemes teniem en controlar tot el que succeia al nostre voltant i a nosaltres mateixos enfront corrents, canyons, coralls que tallen i cremen (corall de foc), llocs perillosos on pots posar la ma i pasar-les putes... (una morena que surt d 'un cau, un peix pedra a qui tothom tem, una petxina inocent de 7 cm "conus textilus " que simplement si la toques per casualiat, tira un dard que et mata en menys d '1 minut...).
Segon, perque la nostra super camara submarina nomes aguantava 20 m i ens sembla que perseguint dofins la varem forçar massa i de moment ens hem carregat el visor... i aquestes immersions eren a mes de 25 m, rao per la qual ja no ens hem atrevit a baixar-la.
En qualsevol cas i per que us volem fer particeps del que hem vist, els hem demanat a uns mexicans que han baixat amb nosaltres en 2 ocasions (i que un dels quals ens ha parlat en perfecte catala, ja que el seu avi era catala emigrat i ha trasmes als fills i als nets, ja mexicans, la llengua catalana. Ningu diria que resideix a Florida, la seva dona es gringai ell no ha trepitjat mai catalunya...) que ens passin alguna foto de les que han pres amb les seves magnifiques cameres.
A mes, us hem de dir que hem aprofitat per treure -nos una titulacio per a poder utilitzar un aire enriquit i que hem hagut d' estudiar i tot! Per que veieu com d'aplicats som!

dissabte, 7 d’abril del 2012

7.13.1 Tikehau


Doncs si a Ranguiroa podriem parlar d'un poble força desolat i solitari amb 2500 habitants intenteu -vos imaginar aquest altre atolo amb 500...L 'aeroport (ejem,ejem!) , que el tenim al costat de la pensio, i al costat vol dir que caminant 2 minuts ens plantem en mig de la pista d 'aterratge, perque com podeu deduir no hi ha cap tanca ni cap barrera per accedir -hi ; doncs no te ni torre de control!  Com s' ho fan?, ni idea, suposo que amb la pericia i l 'experiencia dels pilots.
En aquesta pensio (i ja va començar a rangi...) ens anem oblidant de la generositat i l 'acolliment polinesi!  Suposo que no hem tingut bona sort per que aquestes darreres propietaries  de les 2 darreres pensions son força bordes!  Sera per l 'aïllament! Sort que els turistes (francesos, of course! ) amb els que ens estem trobant son en general molt agradables, qui ho havia de dir! Alhora els bungalows son cada cop mes espartans i mes cars (en aquest darrer estem pagant uns 100 € la nit sense menjar i sense aigua calenta, i ens pensavem que Bora seria de les destinacions mes cares!) . Pero tot el que hem preguntat (que es poca l'oferta, com comprendreu) o esta ple o es molt mes car... tal que 350€ el bungalow mes barato al "pearl resort " per exemple. Aixi que ens aguantarem  les  3 nits que estarem en aquesta illa. Dissortadament ens acaben d 'informar que el proper desti (Fakarava)  encara es mes car!

7.13.2 Tikehau


Encara no us haviem saludat en "tahisien ": Ia Orana!  que es el "Hola " habitual i amb el que et saludes amb tothom, com als pobles. Facil i eficaç, a mes es practicament generalitzat a la resta de paisos polinesics amb petites diferencies.
A Pasqua era "Iorana ", mentres que a Coock Islands (la nostre propera parada) es "Kia Orana ".
Doncs be, un cop resoltes les nostres petites diferencies amb la propietaria de la pensio!  ( l 'hem enviat a kagar,assegurant -nos avans de tenir una 2° opcio per allotjar -nos,  i hem anat a la pensio del costat que estava a 20 passos i on hem augmentat els nostres darrers standards un 100% , sense incrementar gaire el cost, amb uns bungalows de luxe amb aigua calenta, i amb sopar de mitja pensio molt sofisticats, nomes us he de dir que de postre he tingut tarta tatin!) ,
varem poder asistir al tradicional concurs de talla, obre i pela cocos, fins que aconsegueixis omplenar un sac!  i a ple sol!! Es normal ja, que la "copra "(el comerç de la polpa de coco) es el motor d 'aquestes illes des fa un parell de segles.
Hem de dir que aquest atolo amb un petit poblet sense cases vallades i amb una llacuna envoltada de platjes de sorra sense ningu ens agrada especialment i podriem dir que es una de les mes maques de les que hem visistat de moment.

7.12.4 Rangiroa

Us vaig a explicar la recepta del "poisson cru " o traduit literalment "pescao cru ", encara que no es ben be aixo. Aquest es un dels plats mes comuns de la cuina polinesica i no hi ha dia que no en mengem... Es tracta de pescar algun peix (ells ho fan aixi!) que majoritariament sera o tonyina vermella o blanca o mahi -mahi (un altre gran peix que requereix molta habilitat per pescar -lo i tambe es molt estimat, pero aquest es peix blanc), pero pot ser qualsevol altre mentre sigui fresc... Llavors es trosseja i es macera uns minuts amb llima i es sala generosament. D'altra banda es preparen a trossets algunes hortalisses, les mes freqüents son tomaquet, cogombre, pebrot i esta per confirmar el gingebre i alls tendres. Es junta tot i el mes important, es rapen un parell de cocos, es posen en un drap i s 'apreta be per obtenir la valuosa llet de coco amb el que s 'amanira tot plegat, et voila! ja tenim un exquisit poisson cru per el nostre menjar de cada dia. Sabros, sa i complert.... la llastima es que els polinesis s 'hagin deixat portar per les patates fregides (que en mengen a dojo...) les begudes ensucrades i les hamburgueses i aixi les joves princeses  tahisianes de cataleg de seguida perden la forma encara que continuen movent el cul com no ho haviem vist a la vida, s 'ha de veure per creure -ho!

diumenge, 1 d’abril del 2012

7.12.2 rangui i els dofins

Ara em toca a mi....pero es que em torno a quedar sense paraules, sense paraules perque segueixo sommiant amb el que hem viscut aquesta tarda a la segona immersio...si be aquest mati hem vist els primers dofins quan ens passaven per sota en formacio de sis, aquesta tarda han volgut jugar amb nosaltres. De cop i volta dos dofins salvatges ens han vingut a trobar, se'ns han acostat, ens han demanat caricies i han ballat amb nosaltres. Excepcional! Com deia al començar, segueixo embriagada de les meravelles que estem descobrint en aquesta volta al mon, un somni dins del somni...
Haide.

7.12.3 Rangui

Sembla dificil imaginar que aquestes terres tan desolades fosin unes de les primeres en la polinesia francesa en ser habitades. Es coneix que ja havien arribat humans fa mes de 1000 anys... Aqui, la terra no es productiva com a les illes de la societat; no hi han arbres fruiters, no hi han mangos, ni tan sols hi ha una petita elevacio del terreny on resguardarse si ve un ciclo o un tsunami... simplement pasa per sobre d'aquesta petita i fragil linea de terra i ho escombra tot!  f