dissabte, 28 de juliol del 2012

15.1. Vietnam. primeres impressions.


Pel que portem recorregut sembla que haguem visitat una part del planeta que no existeix als mapes espanyols, que ha estat tota la Polinesia, i un altra part on es concentra tot el nostre turisme vacacional, com ha estat Bali i ara Vietnam. No es d 'estranyar, ja que tot el mon funciona aixi, anem una mica com corderets a on les agencies i els mitjans del nostre pais ens promocionen(i les recomanacions dels nostres amics i familiars que han seguit a la seva vegada les recomanacions d'uns altres amics o agencies...) i aixi dona la sensacio que cada pais s 'especialitza en un turime determinat, vet aqui els alemanys a Mallorca, els anglesos i Holandesos a Salou o els italians que desborden Formentera l'Agost...Som animals socials i amb molt poca imaginacio a vegades, que hi farem. Es per aixo que quan viatgem ens n'adonem realment de com de gran es el mon per que descobrim de boca d 'altres turistes llocs que no ens haviem plantejat abans com a posible objectiu turistic.
Fet aquest incis anem al tema que ens ocupa: Vietnam.
Com acabem de dir, apart de trobar espanyols, i especialment catalans, a tot arreu hem de dir que ens a sorpres l'occidentalitzacio soferta en aquestes terres en el curt plaç de temps que porten des que van obrir les seves portes als occidentals. Potser es el pais Asiatic, dels que coneixem (a part de Japo, naturalment), mes semblant als gustos i standards europeus, sense oblidar que no deixa de ser Asia amb el seu caos circulatori, en l'ocupacio de les voreres per tot menys pels vianants, per la calor i la humitat extrema, per les escenes quotidianes dels venedors ambulants, els rickshaws, els xiringuitos de menjars i botiguetes etc... I curiositats com que en una vespino hi poden anar fins a 4 persones pero en un taxi no n'hi poden anar mes de 2 als seients del darrera (?).
Pots trobar a Hanoi zones que si no fos per la quantitat de motos que es creuen en totes direccions de forma caotica, podrien semblar barris de barcelona; les botigues de roba, restaurants i bars absolutament moderns i acollidors. Per tot arreu se senten els ultims hits dels D.J. internacionals mes famosos, se sent el darrer single de Madonna y tenen canal de tv "fashion " que junt amb les revistes vietnamites de moda absolutament superposables a les espayoles o americanes pero amb models d 'aqui, fan dificil imaginar que estas en un pais comunista que potser fa poc mes de 20 anys que va obrir timidament i amb recels les portes als primers occidentals que venien a visitar -l'ho. Per aixo ens sembla sorprenent la capacitat d 'assimilacio i adaptacio d 'aquest poble en tant curt periode de temps.
D 'altra banda ens trobem molts trets que comparteixen amb el seu passat Xines, tambe mes que a qualsevol altre pais asiatic. Aixi els seus temples i pagodes 100% xineses, ciutadelles i ciutats prohibides copies en petit de la de Beijin, escultures, robes i objectes tradicionals, aixi com el costum de posar pedres tipus obelisc com a ornaments de places i cases i fins i tot jocs com el domino xines son d 'origen xines, amb la diferencia de que aqui son molt menys espectaculars. Aixo juntament amb que gran part del seu llegat arquitectonic va ser destruit durant la guerra pels americans, fa que desgraciadament no sigui aquest un desti especialment sorprenent per la seva monumentalitat o singularitat.
Pero si hem de dir que, com a introduccio a Asia pels que ho coneguin, resulta un lloc molt agradable, de gent amable i de facil accesibilitat arreu del pais, on, a diferencia de xina, sempre trobaras gent que parli angles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada