Ciutat de Ho Chi Mihn, comunament anomenada "Saigon ", capital del Vietnam. Ciutat de 7 i pico milions d 'habitants(10 milions segons algun guia turistic apocrific ) i segons diuen 5 milions de motos. No gaire interessant ja que no resten gaires edificis destacables arquitectonicament; el glamur de l 'antiga capital de la Indoxina colonial francesa s 'ha diluit en el que ha esdevingut avui, una ciutat moderna, caotica i no especialment atractiva pel turista (encara que es poden trobar dispersos per tota la ciutat, edificis remanents de la seva gloriosa epoca colonial, i alguns en bon estat!) pero definitivament alliberada del domini exterior, es un preu petit el que ha pagat la ciutat per la seva emancipacio. Per contra la poblacio, que pel que es pot veure en l 'interessant museu de la guerra, encara te cicatrius de la durissima guerra que varen lliurar els seus ciutadans, i que queda pal.lesa encara en les nombroses deformitats produides pels agents quimics utilitzats a la poblacio i que han arribat a afectar fins a 3 generacions, efectes que encara es poden veure en la gent del carrer...Molt trist.
Tambe hem visitat, com molts d 'altres "espanyolitos" que ens envolten (i ara tambe italians, 'amos, que estem com a casa ) els tunels de "Cu Chi" (vistos reiteradament en documentals i pelis de guerra), on s 'amagaven els viet com 's ; un temple d 'una religio força original, el "Cao Daisme", que tenen per sants tant a en Victor Hugo com a Napoleo o Jesucrist, no em demaneu quina es la premisa per la seva santificacio i perque compten amb 3 milions d 'adeptes; i el delta del Mekong (un riu marro que fa por nomes de pensar en tocar-ne l 'aigua).
No sera aquest pais el que ens deixi un record indeleble a la nostra pell ni a la nostra anima pels seus impressionants atractius turistics... El que no vol dir que, als nostres ulls, no tinguin tot el reconeixemen i el valor d'un poble que ha sapigut plantar cara a l'arrogancia dels paisos "poderosos " per acabar fent-los la butifarra i fer -los fora. Pero no, s 'han quedat aqui, vivint del record del que ha guanyat i persistint en una politica de tancament i rebuig de l'exterior que els hagues empobrit com encara pasa en altres paisos com Cuba.
Han estat prou llestos com per a passar pagina i utilitzar la seva capacitat d 'adaptacio i de treball que els va portar a guanyar la guerra per acceptar tot el que pot beneficiar al seu pais dels mateixos paisos que van intentar destruir -los, sense oblidar qui son ni perdre un gram de dignitat per aixo. I aixi han reconstruit aquest pais de la debastacio i han fet d 'ell un exemple de superacio i autodeterminacio digne d 'admiracio.
dijous, 16 d’agost del 2012
15.4 El Sud
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada