dimecres, 5 de setembre del 2012

17.5.1 Ladahk.


Deixem I'India dels Maharajas i dels palaus de llegendes, dels forts sobre turons i els laberints de carrerons amb deus deformes a cada cantonada per traslladar-nos a ple cor de l 'Himalaia, en un desert d 'alçada a mes de 3500 metres i envoltats dels pics glaçats, d'estupes budistes i banderoles tibetanes que conjuntament amb les cares dels natius d'aquestes contrades ens situen en un mon molt diferent al que haviem vist en aquest pais fins ara. Tambe ho notem pel descens de les temperatures que arriben a 10 graus per la nit ( hem estat dirimint fins ara amb mes de 30 graus...) i per la netedat dels carrers i d aquest idil.lic entorn.
Ens deixem seduir per la dramatica bellesa d 'aquest paisatge d 'alçada amb moltes reminiscencies de Tibet, d 'on son oriunds la poblacio autoctona amb l 'arquitectura tipica de cases blanques i quadrades, de sostres plans i banderoles de colors ( encara que mes sobria que la que es troba a Tibet), de monjos lamaistes i de poblacio budista.
Temples, monestirs i Palaus penjats dels penya-segats en mig de la solitud i l 'aridesa d 'aquestes terres sense cap vegetacio pero on els explendits oasis verds que hi han a les vores dels rius seguint les valls destaquen encara mes entre aquest arenal sec i erm que es el paisatge predominant daquestes latituds i que tant ens recorda a la Base tibetana de l 'Everest. Sublim i extraterrenal...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada