dijous, 5 de juliol del 2012

14.4.2 Jogyakarta


El seguent punt d 'interes a l 'illa de Java ens portara a 300 i pico km de Bromo i a 13 hores de cami per carretera per arribar a Jogyakarta, on veurem 2 complexes de temples exquisits. Els dos son patrimoni de la humanitat, majestuosos i gratificants a la vista i a la camara fotografica, recordatori vivent, en un pais de majoria musulmana, del seu passat i de la seva rica herencia indo-budista. Ambdos foren construits a principis del segle IX d.C.
El temple de Borobudur, budista, fou construit en forma geometrica semblant als mandalas tibetans i esta recobert de finissims baix-relleus a cada passadis que il.lustren ensenyances budistes. A les terraces superiors s 'aixequen 72 estupes perforades (com campanetes de pedra) que contenen imatges de buda al seu interior, una de les imatges mes fotogeniques i mes reproduides d'aquest temple.
D 'altra banda, el temple de Prambanan, que es hinduista, esta format per mes de 50 temples, molts dels quals varen quedar destruits despres d 'un terratremol que va patir la regio al 2006, pero que tot i aixi resulta realment impressionant.

Una de les curiositats que ens han sorpres d 'aquest poble es l 'absoluta normalitat amb la que semblen conviure independentment de les seves religions. Veure les dones musulmanes compartir activitats sense cap tipus de problema amb d 'altres,  diguesim, d 'actituds molt mes relaxades, o com per exemple, acudir a la interpretacio del "RAMYANA " (una historia mitologica hinduista), amb tota la il.lusio i orgull del que va a veure algo important de la seva cultura (que no de la religio que practica) , o la imatge de senyores ben tapadetes fent-se una foto davant de l 'estatua de Vishnu o d'algun Buda, crida l 'atencio, tenint en compte com de restrictives resulten les actituds força intolerants i radicalitzades d 'alguns musulmans "europeus" o en els paisos arabs (s 'ha de dir que el corá, prohibeix les imatges de qualsevol idol, propi o alié a la seva religio). Ni l'Haide  s 'ha sentit mai observada d 'una forma desconsiderada o discriminatoria en cap moment del nostre viatge (cosa que passa en altres paisos musulmans). Tot al contrari, el tracte exquisidament afectuos i educat a l 'hora que l 'honestedat i la innocencia que ens han mostrat els indonesis, ens fa dir que, mes que les coses que hem visitat, que si be si son  exotiques, no son d'allo mes extraordinari que hem vist en aquest viatge, si que ens quedem amb la tendresa i humiltat que hem trobat en aquesta gent, que sempre et tornen un somriure quan els mires. Gent que d 'altra banda, han estat putejats durant molt de temps en la seva historia, primer pel colonialisme holandes, que no sembla que hagues estat (com qualsevol colonialisme) pacific i harmonios i que va acabar  l 'any 1945 despres de 5 anys de guerra cruenta i descompensada, ja que els holandesos lluitaven amb armes complertes i modernes (les propies de la segona guerra mundial) enfront dels indonesis que lluitaven amb ganivets i llances (i despres es critica als espanyols pels desastres de fa 500 anys pero ningu menciona aquestes massacres molt mes properes i brutals). En qualsevol cas van acabar per independitzar -se per canviar la submisio a un altre pais per la submissio a un dictador durant 40 anys del que tampoc guarden bon record (Uhm..a que em sona¿!), a la actual "democracia " amb moltissimes carencies i pel que es veu, moltissima corrupcio, la lacra de les democracies.
A tot aixo, ells ens donen anims i ens diuen que respecte la nostra crisi que els mirem a ells i que siguem positius, tal i com ells ho son, que no hi ha mal que duri cent anys (per utilitzar un refrany mes proper) i que al final tot son periodes que passaran i vindran nous temps millors. I la veritat, com ja hem dit, mai falta un somriure a la cara d 'aquesta gent pels quals, coneixer un occidental com nosaltres i fer -s'hi una foto es un veritable trofeu (no parem de concedir exclusives!).
Respecte als holandesos, que abunden per aquestes latituds, suposo per que encara senten aquestes terres una mica seves, no tenen cap ressentiment, diuen que el passat es passat, i que s 'ha de mirar al present, cosa que contrasta amb la multitud de monuments i cerimonials que recorden aquest aixecament independentista que sens dubte va marcar de sang i orgull a aquest poble.

2 comentaris:

  1. Ei hola, estoy aprendiendo un montón con vuestros comentarios en el blog. No se me había ocurrido comentar nunca el colonialismo más actual como ejemplo. Me lo apunto. Ahora que ya estoy de vacaciones podré leer el blog poquito a poco como si fuera una novela!!!! Un fuerte abrazo.

    ResponElimina
  2. Se me olvidaba, me encantan esos pequeños templos. Probablemente te parezca el comentario un poco frívolo, pero me los estoy imaginando invertidos como pendientes!!!! Chulos, no?

    ResponElimina