18 Epileg. "Volta el mon i torna al Born"

Ho hem aconseguit!. Pels que ens heu seguit us haureu adonat que no ha estat facil, que viatjar durant 6 mesos i mig no es l 'ideal vacacional de relax i oci que hi ha al cap de moltes persones quan els dius que has estat viatjant durant tot aquest temps. Quan algunes persones ens responen amb un -Quina sort!, enteneu que ens compadim i que ens en riem interiorment per la innocencia i la irrealitat de la majoria d 'aquestes afirmacions. Sabem que no es diu conscientment i que la gent no enten les implicacions d'aquesta afirmacio moltes vegades gratuita. Sabem que es diu per dir la majoria de les vegades i que sincerament molt poques de les persones que ens diuen aixo son realment sinceres o es plantegen seriosament tot el que implica aixo. Som de la opinio, i ho em comprovat parlant amb tota la gent que ens hem anat trobat pel camí, que qui vol fer aixo, qui realment desitja viatjar acaba fent tot el possible per dirigir la seva vida en aquest sentit i acaba fent-ho; es una questio de prioritats en la vida de cadascu, es per aixo que sabem que aquesta "enveja" es gratuita i inconscient en gran part de les persones que ho afirmen. Quan a molts d 'aquests els parles de com de dur que pot arribar a resultar, de les incomoditats, dels riscos, de les decisions diaries que passen a ser la quotidianitat del viatger, el risc de malalties en llocs amb assistencia sanitaria precaria, el canviar quasi diariament de lloc on dormir, el no parar de buscar i descobrir on menjar, com traslladar-te, a on dirigir-te, no equivocar-te en decisions que poden tenir moltes implicacions que no saps on et poden portar, fer i desfer maleta CADA DIA.... Tot aixo es un repte continuu i no us direm que sigui facil, no es el mateix que preocupat-te unicament cada dia per on estiraras la tovallola i quin plat escolliras per dinar o quina excursio faras ( sembla que aquest es el concepte implicit de molts dels que ens " envegen").
En qualsevol cas, ara estem en disposicio d' ajudar i informar a tot aquell que realment desitgi tenir aquesta experiencia vital que es VIATJAR.
Per nosaltres ha estat un somni, una meta ara acomplerta i de la que ens sentim plenament satisfets.
us hem intentat fer particeps d 'aquesta experiencia i a l 'hora construir un relat de sensacions que segur que d'aqui uns anys llegirem amb nostalgia i reviurem i assaborirem mitjançant l 'evocacio de les fotos i les paraules escrites al seu moment, que si no fos aixi, molts d'aquests records s'esborrarien en el devenir de la vida quotidiana sense possibilitat de recuperar-los mai mes. Sabem que la memoria es traidora i menteix, i tambe per aixo el fet de deixar constancia del que hem viscut ens permetra rememorar els fets en la seva justa mesura viscuda en el precis moment dels fets, aixo tambe ens servira com un bonic record en el curs dels anys. Tandebo podem anar afegint noves experiencies viatgeres a les ja viscudes pero indiscutiblement aquesta volta al mon no quedara en la nostra memoria simplement com un succes mes dins de les nostres vides, sino que ens deixara segur una empremta transformadora que influira en la nostra forma de ser i de pensar fins al final de les nostres vides. Creiem en el viatge com a experiencia iniciatica i vital , en el seu poder de formacio i transformacio, en el continuu aprenentatge mitjançant l' exposicio a noves realitats, noves situacions, noves cultures i formes de pensar. Tot aixo no pot ser gratuit, es una formacio continua i involuntaria, es quasi un proces d'aprenentatge per transpiracio..... i aixo ens agrada. I com a tot proces d ' aprenentatge es sempre actiu, es dur pero, com qualsevol esforç per aconseguir alguna cosa, despres dona una recompensa mes gran, la d'haver viscut en primera persona totes aquestes experiencies, la d'haver comandat i dirigit el nostre cami i la nostra trajectoria sense que ningu ens digues cap a on haviem d'anar, la d' haber descobert per compte propi tantes persones, llocs, situacions que no seria mai igual si algu nomes ens ho hagues explicat.
Som feliços de ser aqui, d'estar amb els nostres, pero som especialment feliços d'haver fet aquest viatge que portarem per sempre a la nostra memoria i al nostre cor...
Gracies als amics que ens heu seguit i ens heu animat, gracies als amics que ens hem trobat pel cami i esperem conservar al llarg del temps, gracies a la gent que ens ha ajudat a recuperar la confiança en les persones i en nosaltres mateixos malgrat totes les adversitats....
Per molt que trobeu que hagi estat escrit mai podriem reproduir totes les vivencies i sensacions que hem passat a traves d'aquest viatge i que segur ens ha transformat encara que sigui en una molt petita part del nostre esser....

17.6.2 Delhi

Ciutat massificada,superpoblada, desbordada de quasi 13 milions d 'habitants. Al 1911 els Britanics varen anunciar el canvi de l 'antiga capital, que fins al moment era Calcuta, a Dehli construint una flamant i nova Ciutat. Al 1931 fou inaugurada la nova capital de l ' India i nomes 16 anys despres, al 47 se signava la independencia i els Britanics abandonaven aquest pais convuls que havien pres quasi incidentalment a traves de les seves relacions comercials des de l'any 1757 i que va acabar consolidant al segle XIX centralitzant un govern d'estats regits per princeps locals (maharajas i similars) i que pagaven tributs al seu nou amo, England!
Aquesta influencia es va anar imprimint en el pais i en ciutats com a aquesta, Delhi. Pero tot i que es poden identificar les construccions, edificis i places fetes en aquesta epoca, qualsevol semblança amb Anglaterra es purament casual...
Arribar a Delhi des d' un pais Occidental es causa d' una impressio xoc bestial que s 'anira plasmant en el dia a dia i en la resta del viatge fins a l 'habituacio o fins l' horror per saturacio.
Delhi igual que la resta de l'India no es pa sucat amb oli... Es una experiencia que cal viure ja que mai pot ser explicable per cap mitjà. Tambe aqui acaba el nostre recorregut per aquest pais i es tambe en aquest pais on tanquem el cercle iniciat ja fa mes de 6 mesos; tornem a casa, l'Haide ja en te moltes ganes despres d 'haver viscut aquest darrer tram del viatge molt intensament ( com nomes l 'India es capaç de fer...) i jo amb molt poques ganes, que voleu que us digui, ni l 'India es capaç de convencer-me de les benevolencies i comoditats que "m'estan esperant a casa...!". A mes, se ben del cert que, aquestes sensacions i vivencies desagradables que haguem viscut en aquests mesos amb el temps son meres anecdotes i prevalen nomes els bons records de la llibertat i descobriment quotidia que han dirigit el nostre dia a dia durant tot aquest temps.
Em pregunto si amb el temps arribare a pensar "com a casa no hi ha res!", els que hem coneixeu ja sabreu la resposta o molt he de canviar...
Adeu " Incredible India". Nomes ara som realment conscients de les implicacions d'aquest slogan TAN BEN TROBAT !
Nomes dir- vos per acabar que en aquest moment no estem en disposicio de poder dir si ens quedaran ganes en un futur de tornar a aquest pais del que encara en desconeixem quasi tot i on conviuen tantes diferencies que presumiblement no serveix de res haver conegut el nord per poder imaginar-nos el sud (segons fons consultades). Ens reconciliarem amb la idea d 'enfrontar-nos de nou en un futur amb els nous reptes que planteja aquest pais pels seus visitants....?
De moment tornem a casa amb el que simbolicament ha estat per nosaltres LA TRACA FINAL, i us podem assegurar que ha estat una bona MASCLETÀ!

17.6.1 Dehli

Hola Dehli, hola de nou caos, stress, pol.lucio, soroll, HUMANITAT apabullant.... Aqui es te la sensacio real de que qualsevol cosa et pot succeir i per tot el que hem anat sentit durant el viatge, es mes que purament una sensacio. Realment l'India sorpren, espanta, horroritza pero a la vegada distreu i enganxa.
Una cosa es veritat, les sensacions, aqui, son tan fortes, que resulta impossible no desconnectar dels problemes deixats en la vida quotidiana del teu pais. Prou feina tens en preocupar-te de que no t 'atropellin, no tingui un accident el mototaxi que has pres per deplaçar-te, no et timin, no t'enverinin, no tinguis conflictes importants amb els indis,no et deshidratis, no et perdis, no t 'ofeguis, no t'abordin a cada pas per demanar-te calérs, menjar, d'on vens, on vas, de que fas, una foto, mes fotos... OMMMM!

No ens estranya que enmig d ' aquest malson hi hagi tant " escapisme" en forma de centres de meditacio, ashrams, yoga, Hare Krisnash, Bahaisme, medicina ayurvedica i tantes altres practiques alternatives que intentin pal.liar lleugerament l'agressivitat del que suposa viure en una ciutat com aquesta, on,tan sols venir a treballar costa a molts d'ells, un trajecte de mes de 2 hores d'una barreja de paciencia, irritacio, resignacio i perill....

17.5.4 Nuvra Valley.

Leh es una vall envoltada d 'altes muntanyes. Prenem unes d'aquestes carreteres de muntanya (amb un conductor, es clar...) que anira remuntant progressivament fins arribar a un port de muntanya, publicitat com la carrerera transitable mes alta del mon, 5 607 metres d'altitud. El passem sense cap ensurt de tots els possibles (que hi han una quants...) I arribem a una altra vall, no sense deixar de contemplar durant tot el cami un espectacle visual apassionant d'espais de magnituts gegantines sense limit que es perden en l 'infinit entre pics glaçats i desenes de muntanyes pelades entre les que s'albiren a ambdos costats del pas, aquests oasis reducte de la poca habitabilitat d'aquestes latituds, conformant un paisatge desolador i alhora glorios, molt a propet d'aquest cel d'incomparable nitidesa i aquesta llum que tant remarca aquest contrastos de color. Be es veritat que aqui, a diferencia dels altres llocs que hem visitat a l ' India, no hi ha ni gota de contaminacio i aixo s 'ha de notar en alguna cosa i tambe contribueix que estiguem mes aprop de l'estratosfera el que tambe es nota en la manca d'oxigen i en les seves consequencies sobre el nostre organisme i que no us explicare, pero creieu-me que pateix, el pobre, acostumat a la vida terrenal i no a compartir-la amb els deus, la nostra existencia mundana....
Dons be, aqui, a l'Olimp, no s'estan de res i hi han deserts de dunes de sorra blanca i camells de 2 gepes ( o sigui, camells, camells!) peluts descendents i darrers exemplars dels que fa un temps feien la famosa Ruta de la seda. Tot plegat un autentic espectacle.
Desgraciadament, una vegada ja ens haviem aclimatat toca tornar a la crua realitat de l' India "pura i dura" i sense maquillatges i nomes de pensar-ho ja estem tremolant. L'estada a Ladakh ha estat com un miratge que ens quedara gravat per molt de temps, especialment en el context d'aquesta India que odiem i estimem en parts iguals i ens provoca sentiments tant antagonics....

Adeu Ladakh!

17.5.3 Leh i voltants.

Leh es la capital d ' aquesta increible regio on hem descansat, on ens hem desintoxicat, on hem gaudit del meravellos paisatge i la natura i on hem fet base per descobrir els entorns pintats d'altes muntanyes i pics escarpats.
Amb cels d'un blau impossible, nuvols perfectes com boles de coto, postes de sol esplendides i un paisatge surrealista on acaba el verd, que queda perfectament delimitat com traçat amb un llapis, i comencen els diferents tipus de marrons de les muntanyes que delimiten la vall i el poble que queda com una illa enmig de l 'Oceà. Aixi es Leh, com si parlessim d'un pais mitologic; aixi es com l 'hem viscut.
Aqui ens hem reconciliat amb el Tibet i els tibetans que en la nostra visita ja fa uns 5 anys no ens van deixar un molt bon record, suposem que es la dura situacio en la que viuen la que els fa ser tan desagradables i fins i tot agressius enfront al turista, almenys aixo es el que varem trobar. No es aixi aqui, on finalment hem vist la cara amable del Tibet. A mes, ara que esta tancat l 'acces al turisme a Tibet, us convidem a gaudir d' aquest lloc que fara las delicies del buscador d 'aquests entorns sublims.

17.5.2 Ladakh

.
Ladakh es un territori annexionat a Kashmir pero amb una identitat i religio totalment diferent i molt mes tranquil.la, ja que Kashmir, de majoria musulmana i permanentment disputada entre l'India i el Paquista, mentre conserva aspiracions d 'independencia, es una zona calenta i tremendament inestable. No es pas aixi el meravellos i pacific Ladakh, on la sensacio es la d'estar en un altre mon, res a veure amb l' India que hem visitat ni amb els veins Kasmirs.
Ladakh va ser un regne independent des de l' any 900 i pico, i va continuar sent-ho durant 34 dinasties. Actualment encara hi ha reis pero deposats i sense cap poder politic. Varen ser els anglesos els que van annexionar aquest territori al Kasmir,passant a formar part, des llavors, d'aquesta barreja de gent i cultures que conforma l 'India.
Aquesta gent, de trets orientals, provinents de mongolia ( aixo no ho he contrastat pero sembla força plausible) varen assimilar el budisme lamaista provinent de Tibet que es el que continuen practicant en tota la regio. d'aqui venen les seves similituds amb el Tibet, tant en la seva fisonomia( probablement els mateixos tibetans provenen dels poderosos mongols que es van anant estenent al llarg de la cordillera de l'Himalaia on es quedarien aillats durant segles ) com en l ' entorn geografic, en la seva cultura/religio, en la seva arquitectura expressada tant en les cases rurals com en els temples i monestirs, en que aqui estan refugiats un contingent important de tibetans i finalment en la seva escriptura que utilitza els caracters tibetans malgrat la seva llengua ( el ladakhi) es totalment diferent. Es per tot aixo pel qual a aquesta regio te el sobrenom de "Little Tibet" ( petit tibet). Arribar aqui despres del caos de l'altra India ha estat una absoluta inspiracio...

17.5.1 Ladahk.

Deixem I'India dels Maharajas i dels palaus de llegendes, dels forts sobre turons i els laberints de carrerons amb deus deformes a cada cantonada per traslladar-nos a ple cor de l 'Himalaia, en un desert d 'alçada a mes de 3500 metres i envoltats dels pics glaçats, d'estupes budistes i banderoles tibetanes que conjuntament amb les cares dels natius d'aquestes contrades ens situen en un mon molt diferent al que haviem vist en aquest pais fins ara. Tambe ho notem pel descens de les temperatures que arriben a 10 graus per la nit ( hem estat dirimint fins ara amb mes de 30 graus...) i per la netedat dels carrers i d aquest idil.lic entorn.
Ens deixem seduir per la dramatica bellesa d 'aquest paisatge d 'alçada amb moltes reminiscencies de Tibet, d 'on son oriunds la poblacio autoctona amb l 'arquitectura tipica de cases blanques i quadrades, de sostres plans i banderoles de colors ( encara que mes sobria que la que es troba a Tibet), de monjos lamaistes i de poblacio budista.
Temples, monestirs i Palaus penjats dels penya-segats en mig de la solitud i l 'aridesa d 'aquestes terres sense cap vegetacio pero on els explendits oasis verds que hi han a les vores dels rius seguint les valls destaquen encara mes entre aquest arenal sec i erm que es el paisatge predominant daquestes latituds i que tant ens recorda a la Base tibetana de l 'Everest. Sublim i extraterrenal...