I entre tanta burocracia varem fer la visita pertinent a Sydney on jo havia estat durant una temporadeta ja fa uns quants anys, i no ho he trobat gens canviat, almenys no he tingut la sensacio de arribar a un lloc desconegut sino tot el contrari, ha estat un retrobament en un periode de la meva vida absolutament diferent i amb una diferent perspectiva..Diuen que les ciutats no canvien, que som nosaltres els que canviem, i en aquest cas es veritat.
Ara com abans trobo Sydney una ciutat lluminosa, a la primavera te una lluentor quasi metal.lica, potser es pel forat que tenen a la capa d'Ozo (llastima que ara estiguem a la tardor i faci un fred que pela!). Es una ciutat molt agradable, de dimensions facilment a l 'abast del caminant, d'edificis moderns perfectament combinats amb d 'altres "antics " sense estridencies urbanistiques. D 'altra banda, una ciutat molt tranquila i ordenada. No es una ciutat vibrant i bulliciosa com Londres, New York o la mateixa Barcelona, diriem que es una ciutat reposada, d'anarse'n a dormir aviadet.
Tot i aixi, als seus habitants els agrada sortir a sopar al carrer a menjar o a fer una cervesa, per la qual cosa trobareu cafeteries, bars i restaurants a tot arreu i moltisims. Un altre problema es que quasi tots son OBERTS, es a dir, amb una gran finestra o terrassa de tota l 'amplada del local i absolutament oberta, i com no, amb taules a fora, sempre plenes de gent, faci fred o faci calor... tenen complexe de ciutat tropical, i com els Aussies (el malnom dels australians) son com els xicarrons del nord, dons no senten fred, i axi els tens, sopant tan ricament a la terrassa d'un restaurant a 9 graus de temperatura i amb maniga curta... si, en algunes terrasses tenen estufetes, pero NO en totes ni tampoc dona l 'estufeta per tant....
Aixi que si no voleu passar fred, millor veniu a Sydney a la primavera (a l 'estiu t 'atxitxarres....).
A part de passar algo de fred i mullar-nos per la pluja, hem de dir que hem viscut un Sydney molt "japo "... envoltats per centenars d 'ells, i anant a menjar cada dia a restaurants japonesos (jo he intentat menjar coses suavetes, he menjat fideus en sopa, amb tofu, verduretes i/o pollastre cada dia..... ah! tambe sushi i les seves variants. Ni a japo haviem viscut tant " a lo japo ") i per no trencar el rotllo Zen, jo estic llegint el tercer llibre de murakami "1Q84".
Abans de canviar de ciutat, un parell d'anotacions; a Australia tenen oli d 'oliva de produccio propia, tambe pero tenen oli carbonell (tot un classic!) i la española, a mes, es relativament barato. Ah, tambe tenen allioli, que ho escriuen de formes diverses, pero allioli a la fi! (encara que no l'hem probat, aixi que no podem garantir el seu sabor). Com a curiositat, hem vist que, amb qualsevol pretext, van descalços per a tot arreu, ja sigui enmig de l 'asfalt de la ciutat, per agafar un taxi o en una cuina comuna plena de mé d 'un hostel (?). Desconeixem el motiu, si es per que se 'ls reescalfen massa els peus, per que els hi suen i aixi els ventilen, per tenir mes contacte amb la terra (o potser es una toma de terra per descarregar electricitat estatica) o per que esta de moda!
Tampoc deu estar en les normes socials d 'educacio el dir bon dia o hola quan entres a algun lloc de dimensions "familiars " com un ascensor o una habitacio, ni per suposat al abandonar-la....
dimarts, 12 de juny del 2012
13.2.3 Sydney: 15 anys despres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)






Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada