divendres, 17 de febrer del 2012

1. Introducció. Salutacions de Benvinguda


Benvolguts amics i familiars que us heu interessat per nosaltes...  Us donem la benviguda a la nostra petita aventura que ens portarà durant un temps per aquest camins de mites  i llegendes llunyanes que per una vegada es faran properes i reals.
Durant un temps, aquesta foto que encapçala el Blog serà per nosaltres quelcom més que un dibuix en un llibre o en un mapamundi. Fins i tot, veure el món des d´aquesta perspectiva tampòc és improvisat. Potser us cridarà l´atenció veure la nostra Europa tan marginada en aquest mapa, habituats com estem a veure el món centrat en la nostra vella Europa. A nosaltes, tots dos.. que ens fascinen les velles boles del món, sempre ens a cridat l´atenció anar seguint aquest perímetre del globus terraqui i comprovar la immensa distància que hi ha des del continent americà fins el següent tros de terra compacta que podria ser Australia.
Doncs és aquesta part on practicament no hi ha res més que aigua però esquitxada de petits bocins de terra i que pràcticament ocupa 1/3 de la distancia del perímetre terrestre on hem volgut centrar aquesta aventura de la que us volem fer partíceps.

"Quan surts per fer
el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat.
Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques."

"Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts
que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui
que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà
que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes."

Lluis Llach a Kavafis
 






1 comentari:

  1. Al cono sur, jejejejejeeje
    Queremos más fotos vuestras, os echamos tantísimo de menos !!
    Un besazo kilométrico !!

    ResponElimina